Com al conte de Blancaneu, Espanya sembla continuar entotsolada mirant-se en un mirall màgic. Aquest que li diu com de democràtica, justa i de maca que és. I tot el que suposi anar contra aquest relat, és eliminat.
El que no s'explica no existeix per a moltíssimes persones que no tenen per què passar-se el dia contrastant la informació que reben o anant més enllà per buscar el que ningú no sembla voler comptar-los.
I per això és molt probable que aquesta setmana hi hagi hagut molta gent que no s'hagi assabentat de les coses que han passat més enllà de les fronteres espanyoles. D'una banda, la decisió del Tribunal General de Justícia de la UE, que ha admès a tràmit la mesura cautelar sol·licitada pels tres eurodiputats catalans en l'exili: Puigdemont, Comín i Ponsatí. Una decisió sense precedents que ha parat la que va prendre el Parlament Europeu per suspendre la immunitat que els protegia. I per això, han recuperat la immunitat parlamentària fins que es dicti sentència.
L'altre assumpte del qual s'ha parlat menys encara ha estat la resolució que ahir es va aprovar en el Comitè d'Assumptes Legals i Drets Humans del Consell d'Europa i que serà debatuda pròximament en sessió plenària: concretament, la proposta de resolució aborda la situació dels polítics a Espanya i a Turquia. Sí, els dos països de la mà en el mateix dossier.
I el que més m'ha cridat l'atenció ha estat la reacció del Ministeri d'Afers Estrangers, que ha volgut donar a entendre que aquest document diu una cosa molt llunyana a la qual en realitat assenyala. El comunicat de premsa des del ministeri, en nom del Govern és de tal distorsió de la realitat que francament suposa una evidència clara per poder explicar l'abisme que existeix i que ve existint entre el que passa (el mateix text de l'informe que pot llegir-se aquí) i el comunicat de premsa del ministeri d'exteriors.