El que hem vist durant aquests últims dies amb motiu de la retirada de l'escó al diputat de la CUP, Pau Juvillà, ha posat de manifest, una vegada més, com de difícil és dur a terme el compromís de les idees amb el pla de la realitat en política. A ningú no li hauria de cabre cap dubte sobre el compromís de Borràs, disposada a arribar a la seva pròpia inhabilitació i processament penal per defensar l'escó de Juvillà. De la mateixa manera que a ningú no se li hauria d'escapar tampoc la trampa d'animar la presidenta a què s'immolés sense cap tipus de garantia d'estratègia conjunta des de l'independentisme.
Encara que ERC i la CUP semblessin aplaudir la desobediència de la presidenta, no es van atrevir a confirmar absolutament cap acord que garantís que aquesta decisió de Borràs seria part d'una resposta antirepressiva. Res. "Pas a pas, ja s'anirà veient", eren les respostes sobre la taula. Davant de la quantitat d'evidències que ja s'han donat, és comprensible que des de Junts no estiguessin disposats a immolar la seva presidència al Parlament. Per molt que Borràs estigués disposada a nivell personal.
Preservar els espais de poder és fonamental quan, cada vegada més, és evident que es perden per les regles d'un joc en el qual alguns semblen sentir-se còmodes mirant cap a un altre costat i permetent que siguin d'altres els que s'immolin.