Dimarts passat 5 d'abril, es va celebrar a Luxemburg la vista davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que haurà de resoldre les set preguntes que el març de 2021 el jutge d'instrucció espanyol, Pablo Llarena, els va enviar. Llarena, jutge d'instrucció del Tribunal Suprem, va plantejar una sèrie de preguntes al Tribunal de Justícia de la UE arran de la resposta que va donar la justícia belga denegant l'extradició de l'exconseller Lluís Puig.

La plantofada judicial que va suposar la negativa de la justícia belga va fer que Llarena volgués implicar a la justícia europea abans de tornar a la càrrega per exigir el lliurament de Puigdemont, Comín i Ponsatí, també residents a Bèlgica. Perquè amb la jurisprudència a la mà, el precedent que havia marcat el cas de Puig deixava bastant clar que la resposta seria la mateixa per als altres. Per això, Llarena va voler preguntar sobre la resposta que la justícia belga li va donar, que no va ser una altra sinó la d'assenyalar el jutge natural (els jutges belgues van apuntar que no era el Tribunal Suprem qui hauria de jutjar Puig, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya); així com sobre l'acusació que no tindria un judici just amb garanties, d'acord amb el què havia assenyalat el Grup de Treball de l'ONU en un informe emès el 2019 on s'apuntava a la vulneració del principi de presumpció d'innocència dels processats catalans.

També volia saber Llarena si podria emetre una nova euroordre contra Puig malgrat que ja s'hagués dictat sentència en cas que el Tribunal de Justícia de la UE acabi determinant que la decisió belga no es va ajustar al dret comunitari. A la vista acudien en representació d'Espanya, per defensar Llarena, el fiscal Cadena i l'Advocada de l'Estat Andrea Gavela. Per part de les defenses, van anar els equips legals de Puig, Puigdemont, Comín, Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel i Meritxell Serret. Se suposava que acudirien també representants de Romania i Polònia, per donar suport a la postura d'Espanya. Però finalment no es van presentar. També van acudir representants de Vox, com a part denunciant en el judici al procés. Per part de la Comissió Europea, va intervenir el lletrat Julio Baquero.

La línia principal de defensa és posar de manifest la persecució evident a la ideologia política independentista catalana a Espanya i, per tant, l'evidència que una vegada despenalitzat el referèndum en el Codi Penal, el succeït després de l'1 d'octubre posa de manifest que a nivell judicial i institucional s'ha volgut perseguir tant sí com no una cosa que ja no tenia un marc legal per ser perseguit. No almenys de la manera en què s'ha fet. També, des de la defensa de Marta Rovira, s'ha plantejat la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, i els vots particulars del Tribunal Constitucional amb referència a això.

La Gran Sala està composta per 15 jutges i hauran de donar una resposta preliminar el proper 14 de juliol per dictar sentència probablement a la tardor. D'aquesta resposta s'obriran les portes a conèixer si finalment les euroordres seran l'eina per fer tornar als exiliats a Espanya. La sort està tirada i el treball —enorme treball— ja està fet.