Aquesta setmana ha esclatat l'escàndol del CatalanGate. Malgrat això, la majoria de la premsa espanyola ha intentat passar per sobre o, en el millor dels casos, provar de justificar el presumpte espionatge a diferents membres del Govern, activistes, periodistes i persones del seu entorn. La informació que ha revelat aquests dies l'estudi que ha dut a terme CitizenLab i la Universitat de Toronto revela que l'espionatge a través de Pegasus (una eina que només poden comprar els Estats) s'hauria anat produint des de 2015, concretament a Jordi Sánchez. Gràcies a la investigació d'Enrique Bayo hem conegut també que aquest programa va ser adquirit el 2011, tal com assenyalen les anotacions de l'agenda de l'excomissari Villarejo.
El govern d'Espanya ha intentat negar la major, encara que el seu discurs s'ha anat modificant fins a arribar aquest divendres al matí a assegurar que el govern espanyol no tindrà problema a col·laborar amb la investigació si s'obre en via judicial o en comissió parlamentària. Aquest assumpte, que sembla apuntar al sobiranisme i independentisme català, ens hauria de preocupar a tots els demòcrates. La vulneració de drets fonamentals, saltant-se la legalitat, posa en perill qualsevol ciutadà que pogués suposar una amenaça, per les seves opinions, als interessos de l'Estat espanyol, sense arribar a cometre cap mena de delicte. En un moment en què la llibertat d'expressió està en perill, veiem també com podria estar-ho la nostra intimitat. El més sagrat.