Aquesta setmana hem conegut la proposta que plantejarà el PSOE relativa a l'accés a la carrera judicial. Concretament, en la ponència marc que s'està preparant dins del Partit Socialista, que avui governa l'Estat espanyol, es troba la d'establir beques per a aquelles persones que es preparin una oposició per accedir a la carrera judicial. Es tracta d'una mesura que vindria a posar un pegat necessari a l'hora de facilitar una condició necessària per poder afrontar unes proves que requereixen mitjans que no tots tenen.

La modernització per a l'accés a la carrera judicial és una qüestió que sempre ha estat sobre la taula dels diferents governs. Actualment és un debat d'evident intensitat, ja que algunes resolucions judicials estan fent la sensació de respondre a criteris d'índole política més que d'índole de justícia.

A Espanya ens regim pel que es coneix com model burocràtic de la judicatura, que comporta la fase d'oposició i, posteriorment, la de formació. Aquest sistema es contraposa al denominat model professional, que en sistemes judicials com el britànic consisteixen en que els jutges seran elegits entre professionals del dret amb una dilatada experiència i amb prestigi.

El sistema d'accés a la carrera judicial consta de dues fases: una oposició i una fase de formació. Existeix també una altra via, que és la que es diu "torn", i suposa l'accés a persones amb experiència professional pròpia. El tercer i quart torn es va establir per tractar de solucionar la necessitat de jutges i l'aportació de pluralitat de perfils professionals. El tercer torn va ser suprimit el 2003. El quart torn, segons denuncien algunes associacions de jutges, no es cobreix correctament.

L'oposició és un sistema d'ingrés continental propi dels països de dret, que va ser introduït en l'ordenament jurídic espanyol per la Constitució de 1869, i que segons assenyalen els experts, no s'ha adequat als canvis socials que s'han produït des d'aleshores. Es considera que l'oposició està ancorada en una configuració vuitcentista, enciclopèdica i memorística.

En un document elaborat per Jutges i Jutgesses per a la Democràcia, s'assenyalava que l'oposició tradicional d'accés a la carrera judicial s'ha mantingut inalterat des del règim previ a la Constitució vigent. I en aquest sentit cal preguntar-se si el nou context no requereix nous models de jutges, que a més de conèixer el Dret, siguin capaços de comprometre's amb els valors d'imparcialitat, independència i motivació de les sentències. I en romandre estàtica la manera d'accés a la carrera judicial, assenyalen des d'aquesta associació que s'ha donat una continuïtat en el perfil professional dels integrants d'aquesta amb relació a la situació anterior a la Constitució, impedint que els jutges complissin de forma òptima les tasques que els corresponen en el nostre actual Estat Constitucional de Dret.

Les crítiques que es plantegen al sistema actual d'oposició són moltes. Des del mateix sistema que posa de relleu la memòria, però no la capacitat argumentativa, passant pel context que influeix i que pot tenir transcendència en la puntuació. No hi ha dubte que en els temps que vivim, la memòria d'una persona en comparació amb l'accés a la informació existent a les bases de dades, queda absolutament esclafat.

La percepció de la societat espanyola cap al sistema judicial és molt negativa. La falta d'independència, la lentitud, o la distància dels que han d'administrar justícia respecte de la realitat dels fets és en tela de judici. Potser alguna cosa hagi de veure el fet que, tot just sortits de la carrera, aquest perfil s'ha de tancar per memoritzar centenars de temes portant les capacitats al límit i renunciant a viure experiències que són fonamentals en el desenvolupament de la personalitat, una mica bàsic per poder tenir empatia i saber comprendre bé els problemes que haurà d'ajudar a solucionar en la seva tasca.

Les reformes necessàries necessiten també que sigui des de la universitat des d'on es pugui plantejar ja l'accés a la preparació d'oposicions d'aquest tipus, deixant de ser un àmbit absolutament privat, personal, i al marge del contacte amb la praxi real. El pagament per a la preparació particular va des dels 100 als 300 euros al mes, com a mínim. A més, òbviament, la manutenció necessària durant els cinc anys de mitjana necessaris.

La col·laboració entre l'Escola Judicial i les facultats de Dret és una altra de les qüestions que necessitaria una implementació més important, seguint els passos que ja s'han fet en universitats públiques com la de Santiago de Compostel·la, la de Granada o en el Centre d'Estudis Jurídics de Catalunya.

Entre les propostes plantejades, un sector de la judicatura considera que seria interessant la introducció d'una prova de perfil psicològic.

Hi ha altres sistemes, com el dels Països Baixos, on es realitza una prova prèvia per a l'accés a l'Escola Judicial que consisteix en un test psicològic format per una prova d'intel·ligència i una altra de personalitat: s'analitza la capacitat de resistència a l'estrès, aptitud de treball en equip o l'empatia. I una vegada superada aquesta fase, començarà la formació específica durant sis anys.

A Alemanya, el procés també posa de relleu el coneixement de la realitat, de les diferents àrees del dret i respon a un sistema obert i dinàmic.

A Bèlgica, es plantegen diferents maneres d'accés a la carrera judicial: en totes elles es valora l'experiència en l'àmbit del Dret i el perfil personal.

A França, s'han creat classes preparatòries d'"igualtat d'oportunitats" tenint en compte els recursos econòmics del candidat, de la seva família, el seu origen geogràfic. Al llarg de la formació es rep una prestació econòmica.

A Portugal, per accedir a la carrera judicial, cal fer un examen inicial on es plantegen preguntes de contingut cultural i sociològic, a més de les pròpies del Dret. A Portugal no hi ha jerarquies entre jutges: tots cobren el mateix i assumeixen les seves responsabilitats com a mera tasca funcional, però sense que hi hagi rangs de superioritat d'uns respecte dels altres.

Serveixin com a exemple aquestes mostres de bones pràctiques que poden servir d'inspiració per a la necessària renovació de l'accés a la carrera judicial, que en part influeix, i molt, en la garantia de la seva independència.