L'estat espanyol és un dels països que registren una pitjor percepció entre els seus ciutadans respecte a la seva independència judicial. Mentre que l'any passat era el vuitè per la cua, aquest 2021 ha retrocedit i ja se situa en la sisena posició, segons l'informe que elabora cada any la Unió Europea a partir de les estadístiques de les enquestes que es fan en el marc de l'Eurobaròmetre. Només Hongria, Eslovàquia, Polònia, Bulgària i Itàlia reben una pitjor qualificació en termes d'independència judicial que Espanya. L'any 2020, la justícia de Portugal i la d'Eslovènia superaven l'espanyola, però enguany ja no és així.

La meitat de la població espanyola té una percepció "dolenta o molt dolenta" de la justícia del seu país. En relació amb els motius, més d'un 40% dels espanyols enquestats considera que aquesta independència es veu compromesa per pressions o interferències del govern i dels polítics. Respecte a l'informe del 2020, es registra un increment d'uns cinc punts percentuals en aquesta raó concreta. El segon principal motiu que argüeixen és per pressions o interferències d'interessos econòmics, situat en més del 35%, mentre que el percentatge restant correspon al fet que l'estatus i posició dels jutges no garanteix suficientment la seva independència. L'any 2020, les tres raons tenien un percentatge de resposta molt similar.

Paradoxalment, menys del 35% de la ciutadania qualifiquen de "molt bona o prou bona" la percepció que tenen sobre els tribunals i jutges que conformen el sistema judicial espanyol.

 

El sector empresarial també situa Espanya a la cua

A més de la població general, l'enquesta també es trasllada a les empreses. En aquest cas, Espanya es manté sisena per la cua en pitjor percepció de la independència judicial, però la valoració "dolenta o molt dolenta" de la justícia està una mica per sota del 50%.

Una altra dada alarmant és la bretxa que hi ha entre homes i dones en el sistema judicial espanyol. L'Estat és el tercer país de la UE que menys dones té a la judicatura, amb un percentatge que se situa en el 20%. Només hi ha per darrere d'Espanya la República Txeca i Malta. La justícia espanyola també és la cinquena del territori europeu que presenta una ràtio més baixa de jutges per cada 100.000 habitants (uns 10 jutges). 

En inversió, Espanya és l'onzè país de la Unió Europea que més diners destina a la justícia, amb més de 80 euros per habitant. Els tres estats que més recursos econòmics desemborsen en el sistema judicial són Luxemburg, Alemanya i Irlanda, que superen de llarg els 100 euros per ciutadà.

Els països que lideren en el marc europeu la percepció en independència judicial són Àustria (més d'un 80% consideren que la independència que té la seva judicatura és molt bona o bona), Finlàndia (amb un percentatge pràcticament idèntic), Alemanya (lleugerament per sota del 80%), Luxemburg (al voltant del 75%) i els Països Baixos (mateixa xifra que el quart millor país).

 

Imatge principal: Rètol de la seu del Consell General del Poder Judicial. Europa Press.