Aquest matí molts usuaris de l’app i la web del Meteocat es troben amb una imatge sorprenent: el radar mostra taques de precipitació damunt Barcelona i part de l’àrea metropolitana. Però al carrer no cau ni una gota. És un error? Una pluja invisible? El Servei Meteorològic de Catalunya surt de pressa a aclarir-ho: es tracta dels anomenats “ecos de segon viatge”, un fenomen tècnic propi del funcionament dels radars meteorològics que sovint confon l’ull no entrenat.
⛈️ Alertes extremes al sud de Catalunya: temporal de pluges perillós amb risc d'inundacions
Plou amb força al sud, però el radar enganya al nord
La realitat és que la pluja intensa es concentra avui al sud de Catalunya, sobretot a les Terres de l’Ebre, on els xàfecs descarreguen amb persistència i obliguen Protecció Civil a mantenir les alertes activades. Tot i això, les imatges del radar donen la falsa impressió que Barcelona també està sota la tempesta. L’explicació no és meteorològica, sinó tècnica: té a veure amb com funcionen els radars.
El mecanisme del radar meteorològic
El Meteocat ja havia parlat d’aquests ecos fa uns mesos en un fil divulgatiu a les xarxes, on explicava la propagació dels polsos i la determinació de l’abast màxim del radar. Ara, amb el cas de Barcelona, recupera el tema. L’objectiu és doble: evitar que la ciutadania pensi que hi ha un error greu i, alhora, fer pedagogia sobre la tecnologia que hi ha al darrere. Com funciona? Un radar meteorològic emet polsos de microones mentre gira sobre el seu eix. Els polsos avancen per l’atmosfera i, quan topen amb gotes de pluja, tornen cap a l’antena. El radar recull el senyal de retorn i el transforma en un punt de color sobre el mapa: si el retorn és més intens, significa que plou més.
Aquest sistema és molt eficaç, però no perfecte. Un cop emès un pols, el radar entra en mode “escolta” durant un temps determinat abans de llançar el següent. L’abast màxim del radar correspon a la distància que pot recórrer aquest pols mentre dura el temps d’escolta.
El que passa és que el pols no s’atura quan arriba al límit d’abast: continua avançant més enllà i encara pot topar amb precipitació. Si el senyal de retorn d’aquest pols arriba tard, el radar el situa en una posició errònia, més a prop i en un lloc on realment no plou.
Així és com avui apareixen taques sobre Barcelona que no es corresponen amb la realitat. Els meteoròlegs anomenen aquest fenomen ecos de segon viatge (ESV).
Per al públic, la lliçó és senzilla: si el radar mostra pluja però el cel és clar, probablement es tracta d’un eco de segon viatge. No és un error del Meteocat, sinó una conseqüència del funcionament de la tecnologia. Els meteoròlegs ja saben identificar aquests ecos i els tenen en compte quan fan els pronòstics.
A més, aquest fenomen no és exclusiu de Catalunya: passa en tots els radars del món. Conèixer-lo permet interpretar millor les imatges i no caure en la trampa d’una lectura literal.
Barcelona: sota una pluja fantasma
El cas d’avui n’és un exemple perfecte. Les pantalles mostren la ciutat coberta per taques de pluja, però els carrers romanen secs. Al mateix temps, al sud del país la pluja cau amb força i genera problemes reals de mobilitat. El contrast evidencia fins a quin punt cal entendre les limitacions dels radars per no confondre la realitat amb la representació.
El Meteocat aprofita l’episodi per reforçar la seva tasca pedagògica. A través de les xarxes explica què són els ecos de segon viatge i recorda que, malgrat la seva precisió, els radars no són infal·libles. Fer transparent aquest tipus de fenòmens tècnics ajuda a reforçar la confiança en el servei meteorològic i a fer que la ciutadania entengui millor allò que veu a les pantalles.