Els avions de combat estan dissenyats per ser difícils de detectar, per volar sigil·losament sobre els radars de les línies enemigues, però hi ha una cosa que ni tan sols els caces més avançats poden ocultar completament: la calor. O, cosa que és el mateix, la seva empremta tèrmica. Els motors, els gasos d'escapament i fins i tot la fricció de l'aire contra el buc generen una signatura tèrmica que pot ser captada per sensors infrarojos. La Xina està intentant aprofitar aquesta petita finestra per desenvolupar una nova generació de míssils capaços de reconèixer aquests patrons mitjançant intel·ligència artificial.
Un equip d'investigadors xinesos ha creat un model d'IA lleuger que, segons les proves realitzades en laboratori, va aconseguir identificar amb més d'un 90% de precisió signatures tèrmiques simulades d'avions semblants als estatunidencs F-22 Raptor i F-35 Lightning II. El resultat no significa que el sistema hagi abatut o seguit caces reals: els assajos van utilitzar objectius simulats. Així i tot, la investigació apunta a una possible aplicació militar de la IA que podria complicar les estratègies utilitzades per protegir els avions furtius.
La IA busca el punt feble dels caces furtius
La tecnologia desenvolupada pels investigadors està pensada per treballar amb sensors infrarojos instal·lats en míssils aire-aire. El seu objectiu és que el projectil pugui analitzar ràpidament la informació tèrmica que rep i determinar quin tipus d'objectiu té al davant.
Això resulta especialment interessant perquè els sistemes furtius com l'F-35 i l'F-22 redueixen la seva visibilitat davant dels radars, però no poden eliminar completament la seva emissió de calor. Els gasos expulsats pels seus motors poden generar un senyal infraroig considerable, mentre que la mateixa superfície de l'avió també presenta diferències tèrmiques.
El problema és que un míssil no només ha de detectar una font de calor, sinó també distingir-la d'altres elements. Les bengales, per exemple, s'utilitzen precisament per enganyar els sensors infrarojos i fer que el míssil segueixi una font de calor falsa. Segons els investigadors, les signatures tèrmiques produïdes per un avió presenten característiques diferents de les d'aquestes contramesures, cosa que podria permetre a la IA diferenciar-les.
Un sistema pensat per funcionar dins d'un míssil
Una de les claus del projecte és la mida del model. Els investigadors han apostat per una IA lleugera que pugui funcionar amb recursos informàtics limitats i realitzar el reconeixement ràpidament. La idea és que pugui integrar-se en futurs míssils aire-aire sense necessitat d'incorporar sistemes de processament excessivament grans o pesats.
El primer autor de l'estudi, An Jiangshan, va assenyalar que aquests models lleugers podrien utilitzar-se en futurs míssils perquè permeten realitzar un reconeixement ràpid mantenint una capacitat d'identificació elevada.
Convé, això sí, posar el resultat en context. Aquest 90% de precisió procedeix de proves de laboratori realitzades amb objectius que imitaven les signatures tèrmiques dels F-22 i F-35. En un escenari real entrarien en joc factors molt més difícils de controlar, com l'altitud, les condicions meteorològiques, les maniobres de l'avió, la distància i les diferents contramesures.
Així i tot, la investigació mostra cap on està avançant la guerra aèria. No es tracta únicament de fabricar sensors més potents, sinó d'utilitzar intel·ligència artificial en la tecnologia militar per interpretar senyals que fins ara podien resultar difícils de distingir.