A la tercera no sempre va la vençuda. De vegades cal intentar-ho més vegades, fins a deu, per aconseguir el resultat desitjat. Que li ho diguin a SpaceX, la companyia aeroespacial d'Elon Musk, que després de molt assaig i error va aconseguir, a finals d’agost, que el coet Starship amarés a l’objectiu a l’oceà Índic en el desè vol de prova.

Va suposar una gran fita per a la companyia del magnat sud-africà, també nacionalitzat canadenc i nord-americà, i antiga mà dreta de Donald Trump, per una simple raó: molts problemes. Als tres vols fallits de prova molt decebedors cal sumar-hi l’explosió a terra que va destruir la nau que els enginyers portaven preparant originalment per al llançament.

Si bé el Starship no va arribar a la Lluna, ni de bon tros a Mart —que és un altre dels objectius de la companyia—, el desè vol de prova del coet va servir perquè els enginyers rebessin dades significatives sobre el rendiment de l’escut tèrmic millorat i els flaps de control de la nau durant el reingrés a l’atmosfera. L’escut tèrmic és un dels elements clau del disseny del coet, ja que ha de suportar altíssimes temperatures per evitar acabar destrossat.

SpaceX col·labora amb la NASA per portar humans a la Lluna en els propers mesos

El Starship de segona generació, també conegut com a Starship V2, presenta nombroses millores respecte a les versions inicials del coet de SpaceX: tancs de propulsor més grans (un 25 % més grans) per portar més combustible, permetent missions més llargues; flaps davanters més petits i recol·locats a prop de la punta de la nau per protegir-los millor durant el reingrés atmosfèric; avenços a l’escut tèrmic; motors més potents; i augment de la capacitat total del vehicle.

Segons Musk, el desenvolupament d’un escut tèrmic durador i fiable ha estat el repte més urgent per convertir el Starship en un coet completament reutilitzable i de ràpida recuperació. La nau va aconseguir arribar intacta a l’oceà Índic, amarant juntament amb una boia preposicionada al nord-oest d’Austràlia. Una càmera va mostrar com la Starship disminuïa la seva velocitat abans de tocar l’aigua, tal com s’esperava.

Si bé una part de la Starship va canviar del seu color platejat original a un to rovellat ataronjat i marró, SpaceX sembla haver resolt els greus problemes que van paralitzar el desenvolupament de la seva gegantina nau a començaments de 2025, que afectaven els sistemes de propulsió i combustible del coet.

No hi ha dubte que es tracta d’una molt bona notícia per a SpaceX, que té dos contractes amb la NASA per més de 4.000 milions de dòlars (una mica més de 3.400 milions d’euros) per desenvolupar una versió de Starship que permeti portar astronautes a la Lluna. Per a Elon Musk, com hem esmentat anteriorment, l’objectiu és que l’ésser humà trepitgi Mart, tot i que encara caldran uns quants anys per aconseguir-ho.