Si et va semblar curt l'eclipsi solar total del 12 d'agost que va poder veure's des de diferents punts d'Espanya, fa més de 50 anys hi va haver un avió que va aconseguir una cosa que sembla impossible: prolongar la totalitat de l'eclipsi durant més d'una hora. El 1973, el Concorde 001 es va convertir en un autèntic observatori volador en perseguir l'ombra de la Lluna a través d'Àfrica. El resultat va ser una observació de 74 minuts, molt lluny dels pocs segons o minuts que vam poder gaudir des d'un punt fix de la Terra.
El Concorde que va perseguir l'ombra de la Lluna
El 30 de juny de 1973, el Concorde 001 va enlairar-se amb un grup de científics a bord amb una missió molt particular: interceptar la trajectòria d'un eclipsi solar total i seguir l'ombra de la Lluna mentre avançava sobre Àfrica. L'objectiu no era simplement gaudir de l'espectacle, sinó aprofitar les condicions úniques per fer diferents experiments científics relacionats amb la corona solar i l'atmosfera terrestre.
La clau estava en la velocitat. Mentre l'ombra de la Lluna es desplaçava ràpidament sobre la superfície terrestre, el Concorde podia volar a Mach 2,05, més de 2.500 km/h, a uns 17.700 metres d'altura, i avançar pràcticament en la mateixa direcció. D'aquesta forma, l'avió va aconseguir mantenir-se dins de la zona de totalitat durant molt més temps del que hauria estat possible des de terra.
La diferència va ser enorme. Des d'un punt fix, aquell eclipsi de 1973 podia veure-se durant un màxim d'uns 7 minuts. A bord del Concorde, els científics van poder gaudir de 74 minuts de totalitat, convertint aquella missió en una de les observacions d'un eclipsi solar total més extraordinàries mai realitzades.
Per aconseguir-ho, l'avió va ser preparat específicament per a la missió. Es van instal·lar instruments científics i punts d'observació que van permetre estudiar la corona del Sol i altres fenòmens que es produeixen durant un eclipsi. El Concorde va enlairar-se de Las Palmas de Gran Canària i es va dirigir cap al nord d'Àfrica, interceptant l'ombra sobre Mauritània i posteriorment continuant el seu recorregut sobre Àfrica fins a aterrar a l'actual Yamena, al Txad.
I encara que l'eclipsi del 12 d'agost de 2026 ha deixat imatges espectaculars a Espanya, el que va passar amb el Concorde demostra fins a quin punt la tecnologia pot canviar la nostra manera d'observar aquests fenòmens. Si des de terra els minuts de totalitat poden semblar massa curts, el 1973 uns científics van tenir una idea bastant més extrema: si l'ombra de la Lluna es mou, per què no perseguir-la?