Que el de la Monarquia Hispànica va ser el primer imperi global del món és una mica fora de tot dubte, però més d'allà de gestes bèl·liques, epopeies civilitzadores i negres llegendes amb què vells enemics enterbolien i enterboleixen aquell llegat formidable que a tots els quevivimos a la península ens és propi, poques vegades se n'adona que aquell Imperi en el qual el Sol no es ponia va ser, també, Un Imperi d'enginyers. D'aquesta història, poc estudiada fins ara, ens parlen en un llibre precisament així titulat i editat per Taurus Manuel Lucena i Feliope Fernández Armesto.
Sense tecnologies, no hi ha conquestes
I és que sense tecnologies (i en això l'Espanya de l'Edat Moderna superava en molt als imperis americans) no hi ha conquesta que valgui i, per això, la història d'aquella epopeia civilitzadora que va ser el descobriment i la conquesta d'Amèrica no es pot entendre sense els qui van fer possibles els vaixells, les armes, els ports, les fortaleses, les carreteres, els ponts, les ciutats, les màquines i els equipaments públics que van fer de l'Amèrica Hispana un dels racons més avançats d'Occident durant l'Edat Moderna. Ciutats com Mèxic, Lima o Veracruz superaven en habitants, serveis i comoditats a pràcticament totes les urbs peninsulars, on només tres ciutats (Sevilla, Madrid i Lisboa) podien comparar-se, amb les grans urbs americanes. Aquells enginyers, i així s'explica al llibre, eren a temps soldats, religiosos o oficials de l'administració però, per si mateix, no eren cap altra cosa que homes de ciència al servei deuna organització, l'Imperi, que representava en aquella època una mica similar al que avui són encara els Estats Units: la potència hegemònica que domina política, tecnològica, militar i culturalment el món.
Endarreriment?
El llibre mostra, de forma amena, com la ciència i la tècnica hispàniques van aportar molt a l'avenç|avanç del coneixement científic mundial i combat el vell tòpic de l'endarreriment espanyol en el desenvolupament, que cau pel seu propi pes i es dmuestra com el que és: una creació conjuminada|engiponada per francesos i anglesos durant els dos segles d'hegemonia hispànica que es va reafirmar quan, ja en el XVIII i el XIX, el vell Imperi va cedir posicions fins al seu ensorrament, propiciat per Ferran VII i la seva desídia indecent. Encara i amb tot, ens quedaria temps per a, quan encara conservàvem Cuba, Puerto Rico i les Filipines, inventar el submarí i, allà sí que vam fer honor a la llegenda negra, no utilitzar-lo quan més ens hagués convingut: en la guerra amb els Estats Units que, deshonrosament, va tancar una magnífica història de 400 anys. Després, arribarien més enginyers espanyols, per descomptat, però aquesta ja és una altra història que, per exemple, s'ha explicat|comptat també en llibres excel·lents com els de Lino Camprubí i d'altres.