Ni renovables, ni nuclears, ni biogàs: a Ucraïna, la solució enregètica davant de la invasió russa es diu carbó. En un país en guerra com és Ucraïna, els recursos autòctons són la solució elegida per atendre unes necessitats que Rússia, que ha convertit en objectiu totes les instal·lacions energètiques del país, posa en perill.
En l'oblast de Dnipró
Amb les mines del Donbass majoritàriament a mans russes, a Ucraïna li queden explotacions en l'oblast de Dnipropetrovsk, a l'oest del país. Allà, com si del mític Stajanov (que va ser miner en el Donbass) es tractés, els miners ucraïnesos treballen a tres torns i durant les 24 hores per proveir del negre mineral les escasses tèrmiques encara en poder del Govern d'Ucraïna. Amb la tèrmica de Zaporiyia, la més gran d'Europa, a mans russes, Ucraïna ha fet marxa enrere en els seus plans de tancament de mines. La revolució verda no és una prioritat ara: del que es tracta és de garantir el subministrament energètic. Fins i tot les dones s'han incorporat a les plantilles per garantir un subministrament de carbó que resulta imprescindible.
Front de guerra?
La Ucraïna, el context energètic ha canviat de manera completa des que va arrencar la guerra. Vassyl Snigour, director d'una de les explotacions actives aquests mesos, qualifica la indústria minera ucraïnesa com un "segon front de guerra" ja que el negre (i sovint injuriat) mineral és l'únic recurs que avui garanteix el subministrament elèctric en una Ucraïna que, de nou, confirma el que ja sabíem: malgrat els apòstols de la revolució verda, una reserva estratègica mínima de minerals energètics és imprescindible Y una mina que es tanca per sempre és, lamentablement, una mina que necessita anys de treball i milions d'euros per poder tornar a explotar-se. A Anglaterra, sembla, prenen un altre camí, però a Espanya, la situació és una altra Existeixen més opcions o ens farà falta veure'ns en una situació com la d'Ucraïna per veure el que teníem i ens hem entossudit a deixar de tenir?