Una de les estructures alienígenes teòriques més probables és l'anomenada esfera de Dyson. Es tracta d'una construcció hipotètica que una civilització avançada podria crear al voltant d'una estrella per aprofitar tota o gran part de la seva energia. Encara que no hauria de ser una esfera sòlida, sinó un enorme conjunt d'estructures orbitant al voltant de l'astre, la seva presència deixaria una empremta detectable: una gran quantitat de radiació infraroja generada per la calor de l'energia absorbida.
Ara, un nou estudi apunta que algunes de les estrelles més fredes de la galàxia podrien ser els millors llocs per buscar aquestes gegantines construccions. Les nanes roges i les nanes blanques serien objectius especialment interessants, ja que una civilització avançada podria tenir més facilitat per construir aquestes estructures de recol·lecció d'energia. Aquestes estructures podrien fer que una estrella semblés estranya, emetent més llum infraroja de l'esperada o mostrant patrons de brillantor poc habituals.
En lloc d'una única capa sòlida, els científics ara imaginen un “eixam” de Dyson
Trobar una estructura alienígena com aquesta pot ser la forma més senzilla de trobar vida extraterrestre. Les distàncies en el cosmos són incompatibles amb el nostre temps, per la qual cosa arribar a una altra estrella és pràcticament impossible per a un humà. No obstant això, sí que podem visualitzar altres estrelles i galàxies amb força precisió. Per això aquest estudi és tan interessant.
L'estudi, liderat per Amirnezam Amiri, de la Universitat d'Arkansas, proposa una nova manera de buscar aquestes hipotètiques megaestructures alienígenes com l'esfera de Dyson. En lloc de centrar-se en estrelles com el Sol, la investigació assenyala que les nanes roges i les nanes blanques són els millors candidats. En ser molt més petites, una civilització avançada necessitaria molts menys recursos per construir un eixam d'estructures capaç de captar gran part de la seva energia.
Segons els investigadors, aquestes megaestructures canviarien completament l'aspecte d'una estrella. En comptes d'emetre la major part de la seva energia en forma de llum visible, absorbirien aquesta radiació i la tornarien a l'espai en forma de calor, generant un intens senyal en l'infraroig. A la pràctica, l'estrella semblaria molt més freda del que realment és, ocupant una regió del diagrama de Hertzsprung-Russell on no haurien d'existir estrelles naturals.
L'estudi també explica que una esfera de Dyson sòlida seria pràcticament impossible de construir, per la qual cosa l'escenari més realista seria un eixam de milers o milions d'estructures independents orbitant al voltant de l'estrella. Aquest moviment podria provocar petites variacions de brillantor amb patrons molt poc habituals, a més d'una signatura infraroja “neta”, sense els senyals de pols que solen envoltar moltes estrelles.
Precisament per això, telescopis com el James Webb, especialitzat en observacions infraroges, són eines ideals per intentar localitzar aquestes possibles tecnofirmes. De fet, el Projecte Hephaistos ja va identificar diversos candidats al voltant de nanes vermelles, encara que cap no ha pogut confirmar-se fins ara. Aquest nou treball aporta noves pistes que podrien ajudar a diferenciar una possible megaestructura alienígena d'un fenomen astronòmic completament natural. De fet, cada vegada més científics creuen que podríem estar ignorant senyals de vida extraterrestre.
Això sí, fins i tot si algun dia trobéssim una esfera de Dyson, no significaria necessàriament que aquesta civilització continuï existint. La majoria de les estrelles que observem es troben a centenars, milers o fins i tot milions d'anys llum de distància, per la qual cosa les veiem tal com eren en el passat. És el mateix motiu pel qual una hipotètica civilització situada a centenars d'anys llum de la Terra no veuria el nostre planeta tal com és avui, sinó com era fa segles. En altres paraules, podríem estar observant les restes d'una civilització desapareguda fa moltíssim temps sense ni tan sols saber-ho.