Sense l'Índia i la Xina, els esforços que es fan a Europa i els Estats Units per completar la seva revolució verda seran iguals. I és així perquè, amb 1428 milions de xinesos en acabar el 2023 poblant la fàbrica global i amb 1425 milions d'indis vivint a l'antiga colònia britànica, importa certament poc el que puguin fer Europa (448 milions d'habitants) i els Estats Units (340). Per població i desenvolupament industrial, els dos gegants asiàtics que són, a més, fàbriques globals, són agents sistèmics. A l'Índia, el govern compta amb triplicar la seva capacitat de producció d'energia renovable el 2030, però per aconseguir-ho necessiten diners. I no és poc.
Necessiten de 400.000 milions
D'entrada, l'Índia necessita de 293.000 milions de dòlars per finançar els projectes que té en marxa i assolir els objectius fixats per a 2030, però si l'objectiu és assolir les zero emissions el 2050, faran falta més diners. En concret, uns altres 100.000 milions. Ho expliquen des d'Ember, un dels més importants think thank energètics del món El govern indi contempla produir el 2030 un 32% de la seva electricitat amb sistemes fotovoltaics i un 12% amb parcs eòlics. Així, d'aquí a 2030 hauran d'instal·lar 115 GW més d'energia solar i 9 GW addicionals de parcs eòlics.
Què tenen ara?
A data d'avui, a l'Índia disposen de 113 GW de potència eòlica instal·lada i de 333 GW de potència fotovoltaica. El principal problema que aborda el país asiàtic és el de la inversió, perquè les necessitats superen la capacitat local, que se situa avui en 75.000 milions. Hi ha solució? Sí, que Occident inverteixi allà. Si no, la revolució verda serà incompleta. Sobre la Xina, tant dona: ells tenen altres plans que inclouen, per descomptat, continuar cremant carbó i vendre'ns els cotxes elèctrics que fabriquen sense limitar allà les vendes de vehicles convencionals.