Circular amb cotxe pel centre de les ciutats és cada vegada més difícil: les zones de baixes emissions es converteixen en una barrera per a molts vehicles i l'extensió de les zones de vianants o les àrees pacificades han reduït gairebé a zero els aparcaments disponibles pels que sí que superen els barems ambientals. En teoria, són mecanismes per convertir les ciutats en espais més "amables", però el cert és que, també, són una gens subtil manera de convidar el ciutadà a replantejar-se el seu hàbits de mobilitat. Qui compra un cotxe el sap i, per això, intenta sortejar aquests obstacles amb la compra de vehicles reconeguts com sostenibles mitjançant les etiquetes ZERO i ECO, que atorguen avantatges fiscals. Fins allà, tot bé (encara que algun preferirà dir allò de per força pengen); però què pot arribar a succeir si els avantatges associats a aquests distintius ambientals s'eliminen o modifiquen?

 

Canvis a mitjà termini

Avui, sens dubte, adquirir un vehicle així distingit implica beneficis a què pocs renunciarien: a més de poder circular per on vulguis, es disposa en molts casos d'aparcament gratuït en la via pública i de taxes bonificades. En alguns consistoris, aquestes reduccions assoleixen fins al 75% de la quota. Tanmateix, hi ha organismes com la OCU que han analitzat els diferents cotxes considerats sostenibles un per un i han descobert que les seves emissions disten molt de les que s'indiquen. Per això, han exigit a la DGT canvis en els criteris que permeten gaudir del distintiu ambiental. Ho farà la DGT? De moment, sembla que no, però el seu actual director (sí, el mateix que va avançar que, diguin el que diguin, es pagarà per utilitzar les autovies) ha avançat ja que després de les eleccions –amb un altre president, potser- hi haurà canvis.

I en altres països?

A França ja estan en això: París i Lió han començat a eliminar alguns dels avantatges i, com no, han començat pels cotxes amb etiqueta ECO, ja que són els que més desfasaments mostren en l'estudi de la OCU. Amb tot, les raons que en Espanya es mantinguin els avantatges tenen a veure amb alguna cosa més que amb el final de la legislatura: el ritme d'electrificació del parc mòbil és aquí més lent i, d'allà, que encara no es plantegin uns canvis que, si es concreten, evidenciaran que la finalitat veritable de totes aquestes accions és, molt probablement, l'eliminació del cotxe particular com a eina de mobilitat principal de la ciutadania. Sobre el paper, pot semblar bé; encara que, potser, convindria recordar que a Espanya portem anys desmantellant la xarxa de trens de rodalies i el transport públic és un dels menys capil·lars de tot Europa per molta mesura de gratuïtat que s'apliqui: anar de Lleida a Osca amb tren (separades per menys de 120 km) continua sent una odissea: amb cotxe es tarda 75 minuts i amb tren, més de dues hores previ pas per Saragossa. De les freqüències, millor no parlar, però el cost pot quantificar-se: sis euros amb cotxe i, si tries el tren, entre 22 i 70 segons la sort que tinguis en comprar els bitllets. L'autobús, que tarda gairebé dues hores i mitja, surt per entre 9 i 21 euros, també segons el bitllet.