Després del llançament de l’iPhone 11, de l’iPhone 11 Pro i de l’iPhone 11 Pro Max, Apple va retirar definitivament la funció 3D Touch. Aquesta prestació serà reemplaçada a partir d’ara per un sistema hàptic denominat Haptic Touch.
Però en realitat la funció Haptic Touch ja estava disponible a l'iPhone XR. Només que a partir d'ara cap iPhone de futures generacions tornarà a incorporar l'hardware relatiu a 3D Touch.
En aquesta guia t'explicarem com funciona Haptic Touch i en què es diferencia amb la funció 3D Touch de prèvies generacions.
Et pot interessar | La meva experiència amb l’iPad Pro (2018) i per què el prefereixo a qualsevol iPhone
Què és Haptic Touch?
Haptic Touch és una funció similar a 3D Touch, però amb un sistema completament diferent. Mentre que 3D Touch es recolza en el maquinari, Haptic Touch ho fa a través del programari.
La nova funció es va introduir el 2018 juntament amb l'iPhone XR, i aquest any s'ha expandit a tota la línia d'iPhone amb els models iPhone 11, iPhone 11 Pro i iPhone 11 Pro Max.
L'Haptic Touch utilitza el motor tàptic del telèfon per proporcionar reaccions hàptiques quan es pressiona sobre la pantalla. Per utilitzar aquesta funció només cal mantenir el dit pressionat sobre la pantalla i es pot utilitzar en iOS 12 i iOS 13.
Quan es manté el dit premut sobre la pantalla, un usuari pot sentir una petita vibració al dit i veure com apareixen menús que porten a accessos directes o dreceres a les icones de les aplicacions, previsualització en enllaços, o altres elements dins de la interfície d'usuari de certes aplicacions.
En què es diferencia Haptic Touch de 3D Touch?
La diferència principal entre Haptic Touch i 3D Touch és que la funció 3D Touch ofereix la possibilitat de detectar múltiples nivells de pressió. És a dir, el seu maquinari, que es tracta d'una fina capa plena de sensors, permet reconèixer el nivell de pressió que un usuari exerceix amb el dit sobre la pantalla.
Apple va aprofitar aquests diferents nivells de pressió per presentar les seves funcions "Peek" i "Pop" de 3D Touch. La funció "Peek" permetia previsualitzar continguts, mentre que "Pop" permetia obrir enllaços, dreceres, menús, etc.
Ara bé, amb la funció Haptic Touch ja no estan disponibles "Peek" i "Pop" perquè en estar basada en programari, solament comptarem amb un nivell de pressió. Un nivell de pressió que, bàsicament, és mantenir el dit pressionat sobre la pantalla.
Sigui com sigui, amb Haptic Touch podràs continuar utilitzant les mateixes prestacions que ofereix 3D Touch. Mantén el dit pressionat en un element i apareixeran noves opcions i/o previsualitzacions.
Quins avantatges ofereix Haptic Touch?
La funcionalitat Haptic Touch estarà disponible en tots els llocs on 3D Touch ho estava. Podràs utilitzar-la des de la pantalla d'inici en les icones de les teves aplicacions preferides per accedir a menús d'accessos ràpids, des dels enllaços de Safari, en els teus àlbums de fotografies i molt més.
Aquestes són algunes de les funcions que permet realitzar Haptic Touch:
- Activació de Live Photos
- Activació del Trackpad
- Eliminació d’aplicacions
- Expansió d’opcions de notificacions
- Activació d’accions a la pantalla d’inici
- Respostes ràpides als missatges
- Previsualització d’enllaços a Safari
- Obertura de noves pestanyes a Safari
- Previsualització de correus electrònics a Mail
- Previsualització de fotografies i altres opcions
- Activació de la càmera des de la pantalla de bloqueig
- Activació del flaix de la càmera des de la pantalla de bloqueig
- Activació de funcions addicionals al Centre de Control
Però hi ha algunes petites diferències en el funcionament de Haptic Touch respecte a 3D Touch. Tal com indiquen des de Macrumors, amb 3D Touch es podia prémer en qualsevol lloc d'un teclat per convertir-lo en un cursor. Amb Haptic Touch, ara cal fer el gest a la barra d'espai del teclat.
Per què Apple ha retirat la funció 3D Touch?
És una d'aquestes preguntes que probablement mai aconseguirem desxifrar. Però existeixen diversos factors que podrien haver ajudat que Apple decidís dir adéu de forma definitiva a la funció 3D Touch. Un d'ells és els diners, òbviament és més car fabricar un iPhone amb un hardware específic sota la pantalla que desenvolupar una funció de software. Un altre dels motius podria ser que Apple volgués implementar la funció també a l'iPad.
A més, en no usar els sensors de 3D Touch, Apple també s'assegura una mica més d'espai entre els components de maquinari per alleugerir i fer els seus telèfons una mica més fins.