Les TIC són imprescindibles per a empreses, ciutadans i administracions, però no poden funcionar sense que es tendeixin abans costoses xarxes de serveis seu cost ningú està molt interessat en pagar. Les big tech creuen que a elles no els competeix i, en les diferents administracions nacionals i en els organismes transnacionals com la UE es pensa just el contrari. Les operadores de comunicació, alhora, s'alineen amb les administraciones i el conflicte està servit. xarxes comunicacion industrial

 

Tretze grans empreses de telecomunicacions

Les guerres, sempre, comencen amb petits actes que algú pren com a desafiaments inacceptables i això, precisament, és el que ha succeït en aquest cas. Les responsables van ser, en concret, les empreses de telecomunicacions, que eren els qui fins ara pagaven la broma: fins a tretze grans companyies de telecomunicacions  van rubricar fa no res una missiva en la qual plantejaven a la Comissió Europea que les big tech comencessin a sufragar almenys una part d'unes infraestructures que, des que elles operen, suporten molt més trànsit i han hagut de redimensionar-se sense que des de les grans empreses tecnològiques es posi ni un euro.

De moment, no hi ha decisió

Al maig, en concret a partir del 19, la UE espera explicar|comptar amb tota la informació de les parts implicades i, a partir del que es reculli, comará una decisió. El plantejament inicial és que Internet ha de seguir sieno una xarxa neutral i oberta però Thierry Breton, comissari de Mercat Interior ja ha avançat alguna cosa: encara que avui tenim a tota la UE una connectivitat ràpida i segura, si volem mantenir-la i la tecnologia continua avançant com fins ara, cal preguntar-se qui pagarà els costos de les noves infraestructures que faran falta. Breton, que està últimament en totes les batalles, creu que les plataformes (les big tech) han de compartir amb els operadors les despeses. Nadia Calviño, ministra espanyola d'Assumptes Econòmics, també creu que Google i Amazon han de contribuir i organismes com la GSMA es pregunten igualment qui ha de pagar "les canonades" en un context d'increment exponencial del volum de dades circulant.

Les Big Tech es queixen

Google, una de les empreses assenyalades, recorda que les big tech també inverteixen en infrastructures. Els cables submarins que creuen l'Atlàntic són un exemple. Alhora, afirma també que el trànsit|tràfic a Internet es desaccelera i el context de creixement permanent que dibuixa la UE no és tal. Què succeirà? Doncs, o molt m'equivoco o, al final i com sempre, la broma la pagarà l'usuari via impostos o via quotes de serveis, I, si no, alhora.