Segur que les has vist: unes sabatilles penjant d'un d'aquests antiestètics cables que travessen encara alguns dels carrers del nostre país. Hi ha múltiples teories sobre el seu significat, però ningú a sabut discernir quina és la més vàlida. Potser , com massa sovint, totes tinguin la seva part de veritat i de mentida. Avui, et resumim les més conegudes.
Punt de venda de droga
Una de la més conegudes però, també, de les més absurdes: se suposa que la presència de sabatilles penjant d'un cable assenyala un punt de distribució (il·legal, clar) d'estupefaents. Probablement fos així en origen però, si aquest costum va transcendir fins i tot formar com a forma part del patrimoni popular i protagonitzar textos com aquest, està clar que no té molt sentit continuar utilitzant un parell de sabatilles velles per assenyalar el lloc on es desenvolupen aquest tipus d'activitats, més que res perquè, a hores d'ara, la policia també sap què signifiquen.
Art urbà
A Londres i Nova York, grups de joves més o menys i organitzats i més o menys avorrits d'embrutar les parets amb grafitis gens reeixits van idear una altra manera de deixar la seva empremta als carrers que freqüentaven: el shoefitti, que no era cap altra cosa que penjar unes sabatilles velles (o unes botes) d'un cable. De Londres i NY va passar, com totes les ximpleries que allà s'ideen, a altres ciutats i, al final, va arribar fins al teu poble i el meu. Sincerament, com a objecte artístic m'atreuen més l'orinal de Duchamp o la singular llauna de Piero Manzoni, aquest veritable geni. Sigui o no veritat, el cert és que, de tant repetir-lo, és ja costum i les intervencions artístiques (serioses i fins i tot subvencionades) que tenen sabatilles, carrers i cables com a protagonistes són ja legió i, just per això, han deixat de tenir interès.
Celebrar esdeveniments
Un altre significat té a veure amb esdeveniments socials tal que casaments, batejos i comunions, que es commemorarien amb unes sabatilles velles (imaginem que dels contraents, del nounat o del combregant) penjades d'un cable. És, pel que sembla, una manera de dir-li a tothom que allà, en aquest carrer, algú hi ha viscut un fet important.
Últim adeu
De totes les opcions, segurament la més bonica, perquè no hi ha res més personal que les sabates d'un: penjar sabatilles d'un cable és recordar el seu propietari i celebrar, davant de tots, que qui va caminar portant-les va passejar pels carrers dels cables dels quals ara pengen. Ara, això sí: jo ho tinc difícil perquè em recordin així: soc més de mocassins.