D'entrada, un anglicisme i, com a tal, hauria d'evitar-se, però el problema és que no existeix un terme que s'ajusti a aquesta conducta en el nostre idioma. Per si mateix, és un resultat de la unió de dues paraules: phone, que vol dir telèfon com tots sabem, i snubbing, que vindria a ser alguna cosa com fer un lleig. I, sí, encertes: fer phubbing és enredar-te amb el mòbil quan hauries d'estar pendent del que celebres.
Tingues vista
Com tots, segur que els ho has fet a d'altres més d'una vegada i sense adonar-se'n; però el cert és que patir-lo és un horror: costa imaginar una cosa més desagradable que veure com una persona amb qui, per obligació o per gust, estàs compartint un moment més pendent del mòbil que del que sigui que estigueu fent o, pitjor encara, que allò que estiguis explicant-li. En una cita a dos, si el company està entretingut amb el mòbil, vuit de cada deu víctimes d'aquesta falta de respecte donen per fet que allò no té futur.
Com evitar-ho?
El més fàcil és citar-se només amb qui t'interessi de debò. Si el que la realitat t'ofereix en directe és més suggestiu que el que brinda el mòbil, no practicaràs el phubbing. Una altra opció, la més útil, és posar-se normes: obliga't a deixar de banda els gadgets quan quedis amb algú. Hi ha moltes maneres de fer-ho: des d'apagar el mòbil o deixar-lo al cotxe a utilitzar la manera avió. També pots, directament, planejar cites en llocs en els quals el mòbil no estigui permès. I allà caben des d'un cinema a una biblioteca o, fins i tot, la casa dels pares d'algú. Si la tecnologia ens aparta de la realitat, la tecnologia està de més. Ah, i una cosa: en realitat si que hi ha un terme equivalent a phubbing en el nostre idioma: ningunfoneig.