A Steve Jobs, encara que la seva figura no m'entusiasmi, li dec l'haver reunit presència d'ànim i coratge suficient com per enviar a pastar fang a un client que, a més de pagar tard i malament i creure's el meu cap, va tenir un dia la mala idea de recordar-me que, quan no treballes per complir els teus somnis, acabes contractat per algú que sí que s'atreveix a complir els seus. Només per això, ja li guardo certa simpatia al senyor Steve i aquesta, a més, ha crescut en assabentar-me que, segons explica Walter Isaacson al seu llibre Steve Jobs, el fundador d'Apple sentia un odi africà per una aplicació que també a mi (i segurament a tu) em repugna: el PowerPoint o, si ho prefereixes, aquesta eina que només serveix perquè burros que no saben res guiïn altres burros que encara saben menys. Serà per això que Trump l'utilitza?
El refugi dels ignorants
Qui sap del que parla no necessita PowerPoint. Ho deia Jobs, pel que sembla i segons Isaacson, i jo, encara que no sigui rellevant, ho comparteixo. A Apple, les reunions no incloïen mai presentacions, diapositives o ordres del dia. Eren només trobades que es convocaven quan hi havia una cosa per solucionar o alguna novetat important que explicar i no per mera rutina. Sobre l'assumpte, Jobs va ser sempre molt clar: "odio la forma en què la gent utilitza presentacions de diapositives en lloc de pensar. La gent s'enfrontava a un problema creant una presentació. Jo volia que participessin, que discutissin les coses a la taula, en lloc de mostrar un munt de diapositives," deia.
Crossa per a necis
Si bé és cert que les presentacions pot ser útils per compartir decisions amb un grup de persones que no han pres part a la gestació de les mateixes i han d'acatar-les, no ho són en cap manera per articular trobades en els quals; a partir d'un fet, dada o circumstància; cal crear quelcom de nou. Distreuen, avorreixen i desvinculen. I no ho diu Steve Jobs: ho diu un estudi.
Els ajuts visuals no són imprescindibles
L'estudi en qüestió es va elaborar el 2017 a Harvard i, segons el mateix, la falta de compromís i l'escassa retenció de la informació que es presenta –és un clàssic allò de "ens passaràs la presentació per correu?"- és nota comú a les trobades aon hi ha massa presentacions i poca cosa que explicar. En una reunió, conclou l'estudi, no és imprescindible comptar amb ajuts visuals per presentar res: n'hi ha prou amb un orador hàbil i expert capaç de centrar l'atenció del públic. De fet, segons Steve Jobs, el resultat és millor si es pot comptar amb algú així. Les diapositives, i això ja és collita meva, no són més que aquells dibuixets i textos trufats de coloraines que els més repipis dels teus companys de classe col·locaven en les feines que presentaven. Abans de tornar a torturar a algú amb un PowerPoint pregunta't on estan avui aquells virtuosos del no-res i on estàs tu ara. I, sí, llavors hop veuràs clar: Steve Jobs tenia raó.