L'amor és, probablement, un dels conceptes més difícils de desxifrar. Si li preguntem a Google, que pren com a referència la RAE, el defineix com un sentiment d'afecte i unió cap a una persona, un animal o una cosa. No obstant això, sabem que explicar-ho implica analitzar multitud de vivències i factors subjectius; segons les teves circumstàncies personals, tindràs una perspectiva més o menys optimista sobre el tema.
La comunitat científica també s'ha bolcat en el seu estudi, encara que des d'un enfocament completament diferent: el de les matemàtiques. L'objectiu d'aquestes investigacions és identificar els punts d'inflexió que determinen si una relació perdurarà o si acabarà per desmoronar-se. Per estrany que sembli, els models matemàtics poden aplicar-se als sentiments entesos com a sistemes dinàmics, prenent com a variables l'atracció, les reaccions emocionals, els conflictes i la capacitat de recuperació després d'una crisi.
Existeix l'amor durador i es pot predir amb una fórmula matemàtica?
El punt de partida el fixa la Universitat de Lió I juntament amb un equip d'investigadors liderat pel professor Laurent Pujo-Menjouet. Sota la seva tutela, aborden les relacions romàntiques com a sistemes complexos: analitzen l'evolució dels sentiments i com responen a les pressions externes, determinant com es desgasten o s'enforteixen amb el pas del temps. Pujo-Menjouet és autor del llibre Love! Valour! Equations!, una obra que entrellaça les matemàtiques amb la literatura, el cinema i la psicologia. Com s'ha sostingut al llarg de la història, no existeixen pocions màgiques ni fórmules infal·libles, però l'autor planteja si tota esperança està perduda. És aquí, segons el seu criteri, on resideix el veritable interès de la qüestió.
Per armar el model matemàtic, l'estudi pren com a símil el comportament d'un animal molt concret: el conill. Les primeres teories sobre la dinàmica de parelles es van inspirar en l'anàlisi del creixement poblacional en el regne animal. L'exemple més clar el trobem en els models malthusians i en les equacions depredador-presa, emprades per estudiar l'expansió dels conills a Austràlia o dels linxs al Canadà. En aquest context cobra rellevància el denominat efecte Allee, que descriu què ocorre quan una població cau per sota d'un nivell crític: per sota d'aquest llindar, la supervivència es complica; per sobre d'aquest, la població té més probabilitats de créixer i mantenir-se estable.
De la mateixa manera que es prediu el creixement demogràfic o el risc d'extinció d'una espècie, és possible formalitzar un model sobre l'evolució dels afectes en una parella. La finalitat és comprendre per què certs vincles romanen sòlids davant les adversitats, mentre que altres es van distanciant indefectiblement.
Les matemàtiques aplicades a l'amor a través de models interconnectats
El conegut Dr. John Gottman, anomenat Dr. Love, va col·laborar en la caracterització del comportament afectiu mitjançant l'aplicació de l'anàlisi matemàtica. A partir de les interaccions observades en parelles reals, va aconseguir traduir aquests fluxos de dades en gràfiques quantitatives. Altres estudis afegeixen capes addicionals de complexitat, com les reaccions retardades: aquest lapse en què les persones no responen immediatament durant un desacord i la manca de resposta del qual pot apaivagar el conflicte o, al contrari, agreujar-lo.
Tornant a Pujo-Menjouet, l'investigador insisteix que la premissa central destaca per la seva senzillesa: cada relació compta amb un llindar crític que representa la intensitat mínima necessària perquè el vincle es mantingui estable. Si els afectes decauen i s'estanquen per sota d'aquesta línia, els models indiquen una trajectòria clara cap a la ruptura. Identificar aquest llindar resulta crucial perquè les parelles reconeguin les zones de risc i apliquin mesures correctores a temps. Entre les variables integrades en aquests models figuren l'estrès, les discussions i les pressions externes; no es tracta només de registrar la seva presència, sinó d'avaluar com reacciona la parella davant d'elles i si aconsegueix recuperar-se després de l'impacte.
En conclusió, existeixen tres factors clau per predir l'estabilitat d'una relació al llarg del temps: l'atracció mútua, el desgast gradual dels sentiments i el tipus de resposta emocional cap a l'altra persona. En conjunt, aquestes tres variables determinen la resiliència del vincle quan s'enfronta a discussions o situacions adverses. El model presenta limitacions lògiques, ja que les dinàmiques canvien notablement segons la regió geogràfica o el context socioeconòmic. Les matemàtiques ofereixen pautes i serveixen de guia, però no constitueixen una ciència exacta capaç de predir-ho tot. Encara queda un llarg camí per recórrer en aquest camp.