D'acord, el resultat de les passades Generals ha complicat la governabilitat –vista les actituds|postures d'uns i d'altres- fins a límits que costava imaginar, però en termes laborals l'actual composició de la Cambra Baixa i la Cambra Alta ofereix una oportunitat molt clara per lluitar contra l'edatisme. Per què? Ho explica Antonio Vieito en el seu perfil de Linkedin.
Professionals de 25 a 72 anys
Si bé és cert, i així ho explica Vieito en el seu apunt, que l'edatisme és un greu problema en àmbits laborals privats, l'actual composició del Congrés i del Senat demostra que en àmbits públics l'edatisme no tenen cap incidència. Vieito el sincretitza en una frase: "quan paga l'Estat, l'edat no resta i ni tan sols es qüestiona".
Per què és una oportunitat?
Sent com són el Congrés i el Senat càmeres diverses quant a edat en el que a la seva composició es refereix, tal situació ofereix (segons Vieito) una oportunitat certa de traslladar a l'opinió pública aquesta circumstància com a una cosa positiva. L'edat, certament, no és més que un número|nombre i professionals amb més de 45 anys –com els que són majoria en Congrés i Senat, tenen molt a aportar. Sense gestos d'aquest tipus, aquest, segons Antonio, "virus sociològic letal" continuarà fent molt mal. En la política, l'edat sembla que importa menys. I al sector TIC, hauria de passar un altre tant sempre que l'aprenentatge continu sigui norma.