Són més grans, més voraços, procreen més i, amb les normatives actuals a la mà, no hi ha qui els pari. Afecten ja cultius situats en 1.400 municipis de deu comunitats autònomes diferents i estan generant pèrdues que superen ja els 800 milions d'euros. Ens referim, per descomptat, als conills que estan assolant el camp espanyol.
Un milió d'hectàrees afectades
Segons l'organització agrària COAG, les hectàrees afectades superen el milió i la plaga, a més, podria convertir-se en un element propagador de malalties que podrien afectar mascotes i a humans. De moment, les campanyes d'esterilització mitjançant esquers no funcionen davant d'un animal que és capaç de reproduir-se durant tot l'any. Cada femella pot arribar a tenir fins a set llorigades amb un mínim de sis cries per cada una i un màxim de catorze. A Catalunyta s'ha utilitzat fosfur d'alumini, però les entitats ecologistes del principat han manifestat el seu desacord mitjançant denúncies.
Quins cultius ataquen?
Els conills ataquen cultius de cereal, vinyes, oliverars, lleguminoses, cultius hortícoles, ametllers i fruiters. En aquests últims, arriben a devorar tota l'escorça de l'arbre, que acaba morint després de l'atac. Des de COAG a Lleida, s'indica que els danys arriben a ser "tan seriosos" que en molts casos no queda més remei que arrencar l'arbre i replantar. I un fruiter tarda diversos anys a tornar a entrar en producció. De moment, i en no haver-n'hi prou amb les campanyes d'esterilització i no atendre's les peticions d'uns productors que exigeixen mesurades "contundents", molts fruticultors han instal·lat tanques a les seves finques, el que dispara els costos i eleva el preu de la fruita.
D'on han sortit?
Els conills avui presents en els camps són resultat d'una hibridació de conills salvatges presents ja en el camp espanyol amb conills domèstics que han estat abandonats per particulars, expliquen des de COAG. Per controlar la plaga no hi ha gaires opcions: sistemes de barrera, controls dinegéticos, eliminació de refugis i instal·lació de trampes i utilització de productes químics (com el fosfur d'alumini) que no danyi els cultius i repel·leixi els conills. Fem alguna cosa d'una vegada o ens creuem de braços esperant que, a no molt tardar, tota la fruita vingui de països tercers?