L'impacte de la intel·ligència artificial en l'àmbit educatiu continua acumulant prevencions entre la comunitat docent. L'advertència formulada per Pablo de Echanove a la newsletter de l'inversor Samuel Gil sintetitza el nucli del problema: l'hàbit emergent pel qual l'alumnat delega en algorismes com Google o els chatbots la resolució íntegra dels seus deures quotidians sense fer un esforç cognitiu real. Aquesta dinàmica evidencia la fractura existent entre completar mecànicament una tasca acadèmica i consolidar un aprenentatge durador.
El focus del debat se centra a evidenciar les conseqüències pedagògiques d'aquesta dependència tecnològica. Un estudi publicat a la revista científica PNAS analitza aquest fenomen mitjançant un assaig realitzat amb prop de mil estudiants de matemàtiques a Turquia. La investigació va comparar el rendiment de tres grups diferenciats: un amb accés a una versió estàndard de GPT-4, un altre assistit per una variant configurada amb pautes pedagògiques per oferir únicament pistes progressives i un grup de control sense eines digitals.
Rendiment enganyós, transferència de competències i la postura de la UNESCO
Tot i que els alumnes que van utilitzar els assistents d'intel·ligència artificial van obtenir els millors resultats durant la fase de resolució d'exercicis a classe, la realitat va canviar en retirar-los la tecnologia. En les avaluacions individuals sense assistència, els estudiants que havien fet servir la versió general de GPT-4 van obtenir qualificacions un 17% inferiors a les del grup de control que no havia utilitzat IA en cap moment.
Fins i tot en el grup que va comptar amb el bot tutoritzat per docents, la millora en l'aprenentatge autònom va resultar pràcticament imperceptible. Els investigadors van concloure que el suport algorítmic crea una falsa il·lusió de competència: l'estudiant resol el problema guiat pel sistema, però no interioritza els processos de raonament necessaris per replicar la solució de forma independent.
Aquesta problemàtica entronca amb les directrius de l'Informe Mundial sobre l'Educació de la UNESCO, que emfatitza que l'impacte de la tecnologia educativa depèn estrictament del seu disseny i context d'aplicació. L'organisme internacional adverteix sobre els riscos associats a la reducció del contacte humà directe i la pèrdua de pensament crític, instant les institucions acadèmiques a avaluar el valor pedagògic real d'eines com ChatGPT o Gemini abans de la seva integració a les aules. El debat sobre la intel·ligència artificial en l'ensenyament posa en relleu la necessitat de protegir el procés d'aprenentatge actiu, evitant que l'automatització de tasques escolars substitueixi l'adquisició de competències analítiques fonamentals en les noves generacions.