Durant dècades, el desenvolupament de satèl·lits militars era sinònim de terminis llargs, pressupostos astronòmics i un secretisme extrem. Tanmateix, alguna cosa sembla estar canviant. La Força Espacial d'EE.UU. i l'Oficina Nacional de Reconeixement, també coneguda com a NRO, han començat a mirar amb altres ulls a un vell amic: el sector comercial. I la troballa porta interessants sorpreses.
La revolució comercial que sacseja a l'estament militar
El general Stephen Purdy reconeixia en una passada audiència davant del Congrés dels Estats Units que "els satèl·lits comercials fan molt més del que pensàvem". Ja sabem que estan ajudant, per exemple, a retallar un terç del temps de desenvolupament d'alguns dels seus projectes i més de la meitat del cost de missions clau. I el punt d'inflexió sembla haver arribat amb empreses com SpaceX, BlackSky o Planet.
Aquestes companyies van néixer amb finalitats comercials, vendre imatges per satèl·lit o oferir connexions d'internet satel·litària, però ara sembla que s'estan adaptant a les necessitats de l'estament militar. La NRO, responsable dels satèl·lits espia dels Estats Units, ja ha llançat prop de 200 satèl·lits basats en el disseny dels homònims de Starlink, mentre que la Força Espacial està desplegant constel·lacions de satèl·lits en òrbites baixes per detectar míssils i transmetre dades en temps real.
Un dels programes més sensibles del Pentàgon, denominat GSSAP, és l'encarregat de vigilar objectes en l'òrbita geoestacionària. Fins ara, els seus satèl·lits eren dissenyats i fabricats per contractistes com Northrop Grumman, però sembla que en els últims mesos, l'enfocament ha canviat: es vol obrir la porta a altres empreses, que podrien ser més ràpides, menys costoses i desclassificades.
Aquest últim punt és realment important, ja que no només es redueixen barreres, sinó que es permet que els països aliats puguin adquirir tecnologies similars. I si parlem del programa GSSAP, sembla que també el sistema GPS està en el punt de mira. La Força Espacial ha llançat un programa per reforçar-lo, conegut com a R-GPS. El seu objectiu és desplegar nous satèl·lits, amb un cost d'entre 50 i 80 milions, en lloc dels actuals 250 milions, gràcies a empreses com Astranis o Axient.
Aquest canvi de paradigma en l'estament militar, confiant més en el sector privat, podria servir perquè la intel·ligència nord-americana guanyi en flexibilitat, rapidesa i capacitat d'adaptació. Si ja Dan Goldin va promocionar, en la dècada dels 90, el mantra de "més ràpid, millor i més barat", ara sembla que les empreses privades podrien ajudar que els Estats Units arribin nous horitzons en l'òrbita terrestre.