Tal dia com avui de l’any 1640, fa 385 anys, i en el context de la crisi social, política i econòmica que havia provocat la Revolució dels Segadors (07/06/1640) i que precipitaria l’esclat de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), el Dietari de la Generalitat consignava una missiva que el govern del país (el president, el conseller-protector i el diputat de viles i ciutats i els seus respectius oïdors-secretaris) enviaven al virrei hispànic Enric d’Aragó, duc de Sogorb i comte d’Empúries, nomenat pocs dies abans per a rellevar el comte de Santa Coloma, assassinat quatre setmanes abans durant la diada revolucionària del Corpus de Sang (07/06/1640).

En aquella missiva, el govern català demanava al virrei hispànic la retirada dels 40.000 soldats hispànics estacionats al Principat i als comtats del Rosselló i la Cerdanya des del 1635, i que —per absència de quarters militars— havien estat allotjats en cases particulars i havien provocat una crisi de grans proporcions entre Catalunya i la monarquia hispànica. La soldadesca hispànica havia robat i incendiat cases i collites, i havia apallissat, amputat, violat i assassinat la població civil catalana, que, per obligació, els havia acollit i els posava el plat a taula. A Catalunya, els hispànics es comportaven com un exèrcit d’ocupació.

Aquella petició estava fonamentada en una conversa anterior entre el virrei hispànic —Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma— i el diputat militar i conseller-protector de Catalunya —Ramon de Tamarit. El contingut d’aquesta conversa, que es detalla per a reforçar la petició, diu que el destinatari, el virrei Aragó, hauria revelat al conseller-protector Tamarit que el rei hispànic Felip IV i el seu ministre plenipotenciari comte-duc d’Olivares haurien fabricat expressament el conflicte amb França (1635-1652/59) i haurien desviat el principal front de guerra a la frontera catalanofrancesa per a tenir el pretext que necessitaven amb l’objectiu posat a arruïnar el país.

La crisi politicoinstitucional entre Catalunya i la monarquia hispànica s’havia obert el 1627, quan les institucions catalanes —fent ús de les Constitucions— s’havien resistit a l’intent hispànic de trencar la relació bilateral. Des del regnat de Ferran el Catòlic (segle XV), Catalunya i el poder central hispànic pactaven l’aportació tributària catalana al fisc reial, però amb els intents hispànics de Felip IV i d’Olivares (anomenats Unión de Armas) es pretenia imposar una exacció calculada, arbitràriament, des de Madrid. La incapacitat de Felip IV i d’Olivares desembocaria en una crisi, i aquesta precipitaria l’esclat de la Guerra de Separació (1640-1652/59).