“La nit estelada”, de Van Gogh, és una de les obres d'art més famoses i recognoscibles del món. Un quadre d'estil postimpressionista que mostra un cel nocturn ple de moviment, amb remolins de llum i estrelles brillants que contrasten amb la tranquil·litat del poble situat als peus de les muntanyes. I ara torna a ser notícia, ja que una investigació que ha analitzat la disposició de les estrelles en aquest llenç assegura que sembla basar-se en una observació astronòmica real.
És un dels cels més famosos de l'art i podria estar basat en una nit real
Vincent van Gogh va pintar el seu famós quadre "La nit estelada" el juny de 1889 quan l'artista residia a l'asil de Saint-Rémy de Provence, situat al sud de França. Se sap que es va pintar sobre aquesta data per les cartes que el pintor va enviar al seu germà Theo. S'hi esmentava que estava treballant en un nou estudi del cel nocturn.
Des que el quadre es va fer famós, hi ha hagut diferents teories sobre aquest cel concret. No sabem si simplement era un cel que l'artista es va imaginar o sí realment una observació astronòmica real. I un nou estudi pot haver aclarit aquesta interessant polèmica.
La investigació, publicada a la revista científica Scientific Reports, ha analitzat la posició dels astres que apareixen al quadre i l'ha comparat amb simulacions del cel que es podia observar des de Saint-Rémy-de-Provence el 1889. Els resultats apunten a una data que fins ara no havia rebut tanta atenció: l'alba del 22 de juliol d'aquell any. Segons els investigadors, la disposició de diversos elements astronòmics encaixa amb la que hauria estat visible des del lloc on es trobava el pintor.
Un dels detalls més interessants és la posició de Venus, la Lluna i el cúmul estel·lar de les Híades, situat a la constel·lació de Taure. En reconstruir el cel d'aquella època mitjançant càlculs astronòmics, l'equip va trobar similituds entre la distribució d'aquests elements i la que Van Gogh va plasmar al llenç. A més, els investigadors van estudiar la geometria de les estrelles representades per comparar la seva disposició amb la dels astres reals, utilitzant mètodes matemàtics que permeten mesurar les semblances entre diferents formes.
L'aspecte de la Lluna també aporta pistes rellevants. En el quadre apareix com una fina lluna creixent minvant, una forma que no encaixa tan bé amb la fase lunar de mitjan juny de 1889 com amb la del 22 de juliol, durant la il·luminació lunar era d'aproximadament un 28,4%. Els investigadors també van examinar les cartes de l'artista i altres registres històrics per comprovar si la cronologia proposada resultava plausible, encara que cap d'aquestes pistes permet establir per si sola una data definitiva.
Això sí, l'estudi no demostra que Van Gogh pintés el quadre exactament el 22 de juliol ni que reproduís el cel amb absoluta fidelitat. El que planteja és que la composició podria estar inspirada en una observació astronòmica real i que l'alba d'aquell dia ofereix una correspondència especialment interessant. L'artista va poder combinar el que veia amb la seva pròpia interpretació artística, transformant el cel en els característics remolins que han convertit La nit estelada en una de les pintures més recognoscibles de la història.