L'huracà Simon va desfermar forts vents i pluges intenses a les costes del Pacífic mexicà durant la segona setmana d'octubre d'enguany. No obstant això, el més impactant va ocórrer desenes de quilòmetres per sobre de la tempesta, on els satèl·lits de la NASA i la NOAA (Suomi NPP i NOAA-21) van aconseguir fotografiar un fenomen molt poques vegades visible des de l'espai, segons un informe de Science Daily.
Al centre d'un huracà tan potent, l'aire càlid i humit ascendeix a tota velocitat i xoca contra les capes superiors de l'atmosfera. Aquest impacte massiu genera una sèrie d'esdeveniments que es desplacen per l'aire com si fossin onades a l'aigua quan es llança una pedra a un estany. En meteorologia, aquestes vibracions es coneixen com a ones de gravetat atmosfèriques.
Un fenomen registrat en condicions úniques
El sensor de banda nocturna de l'instrument VIIRS va poder registrar les ones gràcies a la tènue llum de fons generada pels gasos atmosfèrics. Al moment de la captura, Simon assolia vents sostinguts de fins a 250 quilòmetres per hora, mentre que la manca d'il·luminació lunar va facilitar el contrast ideal per a la càmera satel·litària.
Encara que els ciclons intensos solen generar aquest tipus d'ondulacions, resulta molt difícil capturar-les en imatges. Perquè un satèl·lit pugui registrar-les enmig de la nit, es necessita una combinació perfecta de factors, com vents calms a les capes altes perquè l'ona no s'esfondri i una foscor gairebé total que permeti veure la tènue llum natural que emeten els gasos del planeta.
La troballa és un avanç clau per a la ciència perquè mostra amb claredat com els esdeveniments meteorològics extrems de la superfície poden alterar les capes més altes de l'atmosfera. A més, ajuda els investigadors a comprendre millor com es transfereix l'energia al planeta i a perfeccionar els models de predicció per a futurs fenòmens climàtics.