Una de les missions més importants que té la NASA és la de vigilar els milers d'objectes en òrbita que poden suposar un perill per a la Terra, cosa que ens està revelant moltíssima informació interessant. De fet, recentment ha caigut una sonda de la NASA 8 anys abans del que s'esperava i hi ha molts asteroides que han acaparat portades en els últims mesos. Podríem pensar que els asteroides són simples trossos de roca orbitant el sol, però alguns són bastant més complexos. Com el cas de l'asteroide Didymos i la seva petita lluna Dimorphos i la particular "baralla" que tenen.
Els asteroides poden “llançar-se pedres” a l'espai, segons noves imatges de la missió DART
Una anàlisi d'imatges de la missió DART de la NASA —que va impactar una sonda deliberadament contra un asteroide per canviar-ne la trajectòria— realitzada per astrònoms de la Universitat de Maryland, va revelar una troballa sorprenent: els asteroides poden llançar-se roques entre si. Els investigadors van observar fines marques a la superfície de la petita lluna Dimorphos, que indiquen clarament que els fragments provenen de l'asteroide principal Didymos, com si es tractés d'una autèntica “baralla de boles de neu” còsmica.
Aquest sistema binari va ser triat com a objectiu de l'experiment perquè permet estudiar amb precisió com respon un asteroide a un impacte. El setembre de 2022, la sonda DART va xocar deliberadament contra Dimorphos, modificant la seva òrbita i demostrant per primera vegada la viabilitat de desviar asteroides potencialment perillosos per a la Terra.
L'anàlisi d'imatges preses abans de l'impacte va revelar detalls inesperats: els científics van observar ratlles i dipòsits de material a Dimorphos, cosa que indica que petites roques i pols havien arribat des de Didymos a velocitats molt baixes. Segons l'equip liderat per Jessica Sunshine, aquestes partícules es desprenen quan la radiació solar fa girar l'asteroide principal massa ràpid, superant la capacitat de la seva feble gravetat per retenir-les. Un cop alliberades, aquestes partícules vaguen pel sistema i eventualment cauen sobre la lluna, intercanviant material que remodela les seves superfícies durant milions d'anys.
Aquest descobriment té implicacions significatives per a la defensa planetària. Comprendre el comportament del material solt ajuda a predir com reaccionaran els asteroides a un impacte dissenyat per desviar-los. De fet, el núvol de runes expulsat després del xoc de DART va amplificar l'efecte de l'impacte, augmentant el canvi orbital de Dimorphos.
Els científics esperen obtenir informació més detallada amb l'arribada de la missió Hera de l'ESA el desembre de 2026. La sonda permetrà estudiar directament el cràter de l'impacte i les restes de material dispers, així com nous patrons de ratlles que podrien haver-se format, cosa que ajudarà a perfeccionar els models de defensa planetària.