Les deveses són ecosistemes propis del sud-oest de la Península Ibèrica en les que alzines sureres i alzines disperses pròpies del bosc mediterrani es combinen amb superfícies de pastura i amb matolls per generar una unitat que es dedica a usos ramaders, forestals, cinegètics i agrícoles. Ara, un grup d'investigadors associats a l'Institut d'Investigació i Formació Agrària i Pesquera d'Andalusia i a la Universitat de Cartagena acaben d'elaborar un model matemàtic que combina estadístiques i valoracions d'experts que brinda interessants dades per establir estratègies de conservació, explotació i gestió d'aquests espais.
Prioritats
El model matemàtic elaborat permet fixar prioritats a l'hora d'articular i ordenar els usos de les deveses i garantir alhora la biodiversitat que acullen sense descuidar el seu caràcter d'actiu econòmic i la seva condició d'element patrimonial. El més important, destaquen els investigadors, és "la conservació pròpia de l'espai natural". Aquest finalitat, assenyalen, té una importància superior "a l'obtenció de productes de caça i forestals o de bolets i biomassa" des de la perspectives "de les persones afectades per les activitats que es desenvolupen". Així, i entenent que les activitats econòmiques susceptibles de ser desenvolupades en una devesa són múltiples, importa més que es garanteixi que la devesa perviu que el benefici directe i momentani que s'obté d'ella.
Procés analític jeràrquic
El mètode fet servir es denomina Procés Analític jeràrquic i permet identificar les funcions clau en el procés de presa de decisions vinculat a la gestió d'una devesa. El resultat, acaben els investigadors, és clar: la protecció del paisatge i la conservació de la diversitat són el més important ja que, si això no es garanteix, cap activitat no serà possible a la devesa.