La ciència s'equivocava amb Mart. El nostre pròxim però llunyà planeta veí dels deserts de color carmesí és molt més violent del que s'imaginava. Fa poc, descobríem unes noves fotografies de Mart enviades per la sonda Psyche de la NASA en les quals es podia veure com els vents marcians esculpien i assotaven les vores dels cràters d'impacte d'asteroides a la superfície del desèrtic planeta vermellós. Els estudis més recents suggereixen que aquests vents huracanats poden arribar a assolir unes velocitats de fins a 160 km/h. Perquè et facis una idea, la velocitat mitjana del vent a les costes mediterrànies de Catalunya oscil·la entre 10 km/h i 25 km/h.
Els diables vermells de pols de l'àrida i incandescent superfície marciana
A Mart es produeixen moltes tempestes de pols a causa de diversos factors. En primer lloc, les partícules de la seva superfície són molt fines, com la sorra d'una platja a la Terra; d'altra banda, la seva atmosfera és molt prima, però prou per a moure grans quantitats de pols. Sumat a les diferències de pressió i de temperatura, es creen les condicions idònies per generar tempestes de pols.
Els huracanats vents de Mart ocasionen certs canvis i curiositats molt interessants. A més d'assolir grans velocitats, també redueixen considerablement la llum solar que arriba a la superfície. Això pot arribar a afectar seriosament la qualitat de les imatges preses per les càmeres dels rovers que la NASA ha enviat a Mart i, per descomptat, també dificulten les seves operacions.
Coneguts com a "diables de pols", aquests vents també alteren la temperatura atmosfèrica i modelen el planeta. Encara que Mart sembla un desert immòbil, els seus vents expliquen una història de canvi constant. La pols que viatja pel planeta, les dunes que migren lentament i les tempestes que enfosqueixen el cel mostren que Mart continua sent un món molt dinàmic.
Però els vents marcians no només modelen el paisatge: també representen un gran desafiament per a l'exploració espacial del futur. Qui sap, potser algun dia, quan els éssers humans caminem sobre la superfície vermella, escoltem el lleu xiuxiueig d'un vent que fa milions d'anys que recorre el planeta. Això sí, el vent sempre se sentirà molt més suau que a la Terra.
Com que la densitat del planeta marcià és molt menor que la de l'atmosfera terrestre, els vents exerceixen molta menys força. És a dir, mentre que un vent de 100 km/h a la Terra et pot empènyer i trencar branques d'arbres, a Mart un vent de 160 km/h seria com un vent suau o moderat a la Terra.