El lladruc, convé tenir-ho en compte, no és l'equivalent a la parla humana, encara que sí que és una manera de comunicar emocions. En aquest sentit, s'assembla més al plor o al crit que a la parla. Forma part, de fet, de la gamma d'expressions que un gos fa servir per comunicar els seus estats d'ànim i emocions. Les altres són l'udol, el grunyit i el sanglot.
S'encomanen
Amb tot, i encara que el lladruc no és una cosa que cap gos no utilitzi per interactuar amb un altre animal o amb un humà, sí que s'encomana. Com a eina per expressar emocions i, en ser els gossos animals capaços d'empatitzar –compartir emocions- amb els seus semblants, el lladruc d'un gos pot fer que un altre gos que es trobi als voltants s'afegeixi a ell.
Per a què serveixen?
Els lladrucs, a dir d'etòlegs i educadors canines, permeten canalitzar la por o l'ansietat que sent un gos. Els lladrucs vinculats a la por impliquen un avís: amb ells, l'animal adverteix a algú (o alguna cosa) que considera un perill que no s'apropi a ell. Habitualment, aquest lladruc s'acompanya de grunyits, que també tenen funció d'advertència. El lladruc vinculat a l'ansietat significa just el contrari i es diferencia de l'associat a la por per ser més agut. Amb aquest segon lladruc, l'animal demana alguna cosa: que algú s'apropi, que li facilitin l'accés a una cosa que necessita o, simplement, que estiguin pendents d'ell. Sigui com fos, tant un tipus de lladruc com ell un altre pot ser molest per als humans, així que, el més convenient, és mantenir-se allunyat d'un gos que procedeix d'aquesta manera i esperar que es calmi per interactuar amb ell. Així, l'animal entendrà que els seus lladrucs no permeten obtenir cap recompensa.