Viatjar amb infantesa sempre comporta problemes logístics, d'organització i vinculats a aquest do gens abundant que es diu paciència, però d'un temps ençà comença a comportar també problemes vinculats amb l'allotjament. De moment, són una minoria, però cada vegada –i basta amb fer un cop d'ull a qualsevol portal de reserves com, per exemple, Booking- apareixen més avisos vinculats a infants i la seva presència no ja en restaurants, sinó també en hotels i apartaments. L'hotel adult only és una nova categoria que ha arribat per quedar-se.
Una excusa per cobrar-ne més?
La no-presència de nens i nenes fent coses de nens i nenes en un hotel es considera, de fet, un plus i, com a tal, es cobra. En teoria, que no hi hagi menors en un establiment pressuposa que l'ambient serà més tranquil, relaxat i propici per a activitats com els sopars en parella, els tastos de vi o, per què no dir-lo, l'entreteniment nocturn. Amb tot, els establiments que s'identifiquen com a adult only tenen un denominador comú: solen ser més cars.
És legal?
És la gran qüestió. Fa uns dies, es convertia en objecte de debat l'educada recomanació que els propietaris d'un restaurant gallec feien als pares que no se sentissin capaços de garantir que la seva infantesa a càrrec es mantindria establerta durant tot el menjar|dinar o el sopar. Més d'un progenitor va posar el crit al cel i d'altres van donar per bona la recomanació que figura al web del restaurant. Allò dels hotels, tanmateix, és una altra cosa i, en sentit estricte, no és legal. En aquest cas, el dret d'admissió no empara aquest tipus de restriccions, ja que comporta un tracte desigual cap a un col·lectiu que no és cap altre que el dels menors. És, en termes legals, un acte discriminatori per raó d'edat idèntic, per exemple, a la vulneració de drets que suposa vetar de manera explícita en una oferta d'ocupació persones grans o menors de determinada edat.
I per què no hi ha una allau de sancions?
Els primers hotels només per a adults van néixer al Carib i es dirigien, principalment, a adults que gaudien de la seva lluna de mel. Ara, l'assumpte ha anat més enllà i és possible que l'etiqueta identifiqui fins i tot a una casa rural o a un alberg al poble dels teus avis. Amb la normativa a la mà, cap allotjament no pot vetar l'entrada a ningú per raons d'edat i molt menys publicitar-ho de manera explícita. Si que pot, tanmateix, fer-ho de manera vetllada deixant clar que els menors allà no són benvinguts. De fet, la mateixa etiqueta adult only és prou ambigua -tant o més que la de family resort- com perquè no doni peu a què una eventual demanda s'estimi. En tot cas, si hi ha denúncies, el que solen fer els propietaris és a dir que ells no volien dir això que sembla que estaven dient.
Tenen futur?
Quan alguna cosa prolifera és perquè, evidentment, existeix un mercat que el demanda. De fet, hi ha fins i tot webs específics per reservar vacances sense nens. L'hostaleria, com altres sectors, s'especialitza i tematitza i els hotels adult only no són més que una expressió d'aquest fet. Al final, del que es tracta quan es va a un hotel és de passar-ho bé i, sigui legal o no, el cert és que cap pare no hauria de portar als seus fills allà on sap que no són benvinguts sempre i quan muntar-li un circ a l'amo de l'hotel que es nega a allotjar menors al seu establiment no formi part de les activitats recreatives que a la família en qüestió li agradi realitzar, perquè de tot n'hi ha.