L'educació es digitalitza i les tecnologies es converteixen en eines d'ús quotidià per a docents i alumnes de tots els nivells de l'ensenyament i no parlem només de dispositius, si no i també d'eines tecnològiques com els sistemes d'Intel·ligència Artificial, les arquitectures cloud, el 5G o els sistemes blockchain, que poden servir, per exemple, per lliurar notes als pares i tutors de manera més segura i fins i tot per enviar títols. La consultora GlobalData calcula un creixement de la inversió en el sector del 130% entre aquest 2023 i 2030.
Més de mig bilió de dòlars
Segons GlobalData, els 226.400 milions de dòlars que es van invertir en tecnologia des de les diferents institucions educatives del món es convertiran el 2030 en 538.500 milions de dòlars o, si es prefereix, 0,538 bilions de dòlars. Llibres de text tradicionals i, també, butlletins de notes en paper, poden tenir els dies comptats.
Aprenentatge híbrid
L'aula del futur, donen per fet analistes com Rory Gopsill, serà híbrida i l'accés al 5G, al 6 G i als sistemes de gestió de dades en núvol articularan nous sistemes d'interacció entre alumnes i professors en qui la ubicació física d'uns i d'altres serà pràcticament irrellevant. A mitjà termini, els sistemes de realitat virtual i realitat augmentada seran peces clau d'un sistema educatiu cada vegada més descentralitzat i, per tant, igualitari. Els sistemes d'IA permetran també adaptar la càrrega lectiva i les lliçons que s'imparteixen a cada alumne. Professors com els que, a Catalunya, fa pràcticament no res, organitzaven vagues per exigir coses tan peregrines com "blindar juliol" -això significa, en determinada neollengua, bloquejar la possibilitat que s'imparteixin classes al juliol- i mantenir determinats privilegis el tenen, certament, bastant complicat. Amb sort, tots els que caminen en això s'hauran jubilat abans de 2030.