Viatjar fins a una altra estrella continua sent un dels reptes més grans de l'exploració espacial. Ara, un petit projecte privat assegura haver trobat una ruta possible cap a Alfa Centauri utilitzant tecnologia disponible actualment, tot i que amb una contrapartida enorme: el trajecte duraria desenes de milers d'anys.
La proposta pertany a Fermi Explorer Mission, una organització sense ànim de lucre que vol llançar una petita nau abans d'acabar el 2029. El seu objectiu és posar rumb al sistema d'Alfa Centauri, situat a uns 4,4 anys llum de la Terra, amb un pressupost inferior a 15 milions de dòlars.
Una part especialment cridanera del projecte és que la trajectòria ha estat desenvolupada amb l'ajuda de Physical Superintelligence (PSI), un laboratori que utilitza intel·ligència artificial per resoldre problemes de física. El perfil de vol calculat situa el viatge al voltant dels 77.500 anys, dins de l'objectiu general de mantenir-lo per sota dels 80.000.
Una IA va trobar una ruta compatible amb la tecnologia actual
Fermi Explorer no pretén desenvolupar un motor revolucionari. La seva estratègia consisteix precisament a recolzar-se en tecnologies ja existents i reduir al mínim la investigació necessària abans del llançament.
El projecte considera una nau petita amb propulsió elèctrica solar i una càrrega útil d'almenys un quilogram. La idea és accelerar de forma gradual i aprofitar diferents maniobres orbitals per col·locar-la en una trajectòria interestel·lar.
El desafiament era trobar una ruta capaç de complir aquestes condicions sense disparar la massa, el consum de combustible o el pressupost. Aquí va entrar PSI.
Segons la mateixa missió, el laboratori va desenvolupar una maniobra final que aprofita successius acostaments al Sol per modificar l'energia orbital de la nau i augmentar progressivament la seva velocitat.
Aquest tipus de treball reflecteix com la intel·ligència artificial comença a utilitzar-se no només per analitzar dades, sinó també per buscar solucions a problemes físics complexos. A El Nacional ja hem vist com la IA pot utilitzar-se per accelerar la recerca de noves lleis de l'univers.
Això no significa que el disseny estigui tancat. Els càlculs de Fermi Explorer continuen sent preliminars i hauran de sotmetre's a comprovacions d'enginyeria molt més detallades abans de convertir-se en una trajectòria definitiva de vol.
Alfa Centauri és a prop, però només en termes astronòmics
Alfa Centauri és el sistema estel·lar més proper al Sol, tot i que aquesta proximitat resulta enganyosa quan es compara amb les velocitats que pot assolir una nau actual.
La llum triga una mica més de quatre anys a cobrir la distància que avui ens separa del sistema. Fermi Explorer viatjaria a una fracció diminuta d'aquesta velocitat i hauria de dirigir-se al lloc on serà Alfa Centauri d'aquí a desenes de milers d'anys, no a la seva posició actual.
El càlcul de la missió té en compte aquest moviment. La trajectòria preferida permetria que la nau passés a prop del sistema d'aquí a uns 77.500 anys.
La xifra serveix per posar en perspectiva les limitacions actuals dels viatges interestel·lars. Fins i tot tecnologies dissenyades per millorar els desplaçaments dins del sistema solar operen en una escala completament diferent. Per exemple, nous sistemes de propulsió espacial desenvolupats pel MIT poden augmentar l'eficiència de satèl·lits i sondes, però no redueixen un viatge a una altra estrella a unes poques dècades.
Els mateixos responsables de Fermi Explorer reconeixen a més una possibilitat curiosa: que futures sondes llançades molt més tard, però equipades amb tecnologies més ràpides, acabin avançant-la durant el trajecte.
L'objectiu, per tant, no és ser necessàriament la primera nau a arribar a Alfa Centauri. La meta és aconseguir llançar un objecte dissenyat des del principi per viatjar cap a un altre sistema estel·lar.
Un projecte de 15 milions enfront de propostes molt més ambicioses
La comparació més evident és Breakthrough Starshot, presentat el 2016 amb una inversió inicial de 100 milions de dòlars. Starshot proposa utilitzar potents làsers per accelerar petites sondes fins al voltant del 20% de la velocitat de la llum. En teoria, això permetria assolir Alfa Centauri en unes dues dècades.
Fermi Explorer adopta l'enfocament contrari: molta menys velocitat, tecnologies disponibles actualment i un pressupost total inferior a 15 milions de dòlars.
La relació amb Bill Gates apareix a través de PSI, no de la missió directament. Physical Superintelligence va anunciar una ronda de 58 milions de dòlars liderada per Breakthrough Energy Ventures, la firma d'inversió climàtica fundada per Gates. PSI participa en Fermi Explorer aportant les seves eines d'intel·ligència artificial i càlcul físic.
El projecte arriba, a més, en un moment de creixent interès pel que passa fora del sistema solar. A El Nacional hem explicat, per exemple, com el SETI va investigar l'objecte interestel·lar 3I/ATLAS a la recerca de possibles senyals tecnològics.
Fermi Explorer planteja el moviment contrari: en comptes d'esperar que alguna cosa procedent d'una altra estrella arribi fins a nosaltres, enviar deliberadament un objecte construït per humans cap a un altre sistema.
Ara per ara continua sent una proposta i queden per resoldre qüestions de disseny, finançament i llançament. El calendari estableix que la nau hauria d'enlairar-se abans de finalitzar el 2029.
Si ho aconsegueix, ningú viu avui veurà la seva arribada. Tampoc ho faran milers de generacions posteriors. El veritable interès del projecte és intentar demostrar que una missió interestel·lar pot començar amb tecnologia actual, encara que completar el viatge continuï sent un problema d'una escala gairebé impossible d'imaginar.