Hi va haver un temps no molt llunyà en què les associacions de veïns exercien un paper important fins i tot en metròpolis com Madrid o Barcelona; però, així que la democràcia va anar avançant i consolidant-se, moltes d'aquestes entitats van perdre representativitat, van reduir el seu volum de socis i els seus representants i responsables van acabar sent més coneguts pels polítics a qui s'havien d'enfrontar que pels ciutadans que havien de representar, motiu pel qual, quan a qualsevol barri d'una ciutat gran o mitjana hi ha un problema real, el veïnat acostuma a constituir plataformes al marge de les orgullosament institucionalitzades associacions. Ara; el ple mes de desembre, amb les fredes temperatures de les últimes setmanes i amb molts bars i restaurants amb terrasses obertes per intentar ingressar una mica més de diners i recuperar-se dels estralls de la pandèmia; la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) demostra tot l'abans dit i es despenja fent el que ningú no li ha demanat i als seus responsables se'ls ha ocorregut a ells sols: exigir l'Ajuntament que prohibeixi a partir de l'1 de gener les estufes de butà o propà que fan més acollidores les terrasses de la Ciutat Comtal.
El 2025 està previst que es prohibeixin
De fet, la prohibició d'estufes de combustió –només aquestes, no les d'un altre tipus, perquè les elèctriques sí que es permetran- és una cosa que ja està prevista en l'Ordenança de Terrasses de la capital catalana a tall de disposició transitòria. L'argument de la FAVB, que vol prohibir-les abans, és contundent i, a més, és el mateix, punt per punt, que el que s'esgrimia a Madrid el 2020, quan diferents organitzacions com|com a Ecologistes en Acció van decidir carregar contra les estufes sense tenir en compte que, sense elles i en plena pandèmia, ni un sol bar hagués resistit: "contaminen molt, moltíssim. Una sola estufa encesa durant vuit hores emet 23,7 Kg de CO2, la qual cosa seria l'equivalent a les emissions d'un cotxe de gasolina durant un recorregut de 120 km," explica l'entitat en una ostentació d'originalitat. La federació d'associacions veïnals, això sí, no té en compte que cada estufa d'aquest tipus costa entre 150 i 300 euros i que els soferts hotelers que les van adquirir, primer, quan la Llei Antitabac va desterrar els fumadors a les terrasses i, després, quan la pandèmia ens va enviar allà a tots a esmorzar i berenar, han d'amortitzar-les i, per això, algú a l'Ajuntament de Barcelona va pensar que es podien permetre fins a 2025. De fet, les que avui fan les terrasses de molts bars més acollidores es van comprar quan, durant els mesos de pandèmia i fa menys de tres anys, es permetia a l'hostaleria treballar només en les terrasses.
Ecologisme sobrevingut
Les estufes elèctriques i les de pellet, que sí que es permetran a partir de 2025 a les terrasses de Barcelona, són molt més cares, però això no sembla importar als sobrevinguts ecologistes de la FAVB, que qualifiquen les estufes de butà d'"equips emissors de contaminació local que constribuyen al deteriorament de la qualitat de l'aire dels veïns". Afegeixen, per substanciar la seva exigència, que "no té sentit ser en una terrassa, al carrer, quan fa fred, enganxats a una estufa mentre l'interior del local potser és buit o amb la climatització a mínims" i, finalment, recorren a un argument tan infal·lible com el de la pobresa energètica i, així, es pregunten si té sentit "escalfar el carrer quan a molts habitatges les famílies han de passar fred perquè no poden escalfar-se i menjar alhora". Aquí arribats, convindria preguntar-los pel que pugui passar quan, si se'ls fa cas, tanquin moltes terrasses i els qui les atenen acabin a l'atur tenint, ara sí que absolutament, problemes per donar menjar i escalfar les seves famílies alhora. Al final no hi ha res millor que agafar del refranyer: a la FAVB li passa el que al dimoni; que quan no té res a fer, mata mosques amb la cua. Jo, per la meva part, demà vaig a esmorzar en una terrassa, amb estufa a poder ésser. I deixaré propina, que falta fa.