Com és possible que l'edat d'una estrella sigui més gran que l'edat de l'univers? Això és el que va succeir l'any 2000 quan un grup d'astrònoms va decidir datar l'edat de l'estrella Matusalem (HD 140283) descoberta originalment el 1912 per l'astrònom Walter S. Adams. Amb les eines de l'època, l'estrella semblava tenir 16.000 milions d'anys. Una xifra que era físicament impossible, ja que s'estima que l'univers té 13.800 milions d'anys.
Què falla quan una estrella sembla ser més vella que l'univers?
El problema era enorme. Si els càlculs sobre Matusalem eren correctes, llavors desenes d'estudis sobre l'edat de l'univers estaven equivocats. Però si l'edat de l'univers era la correcta, com tot semblava indicar, llavors era l'estimació de l'estrella la que tenia algun error. Durant anys, els astrònoms van intentar esbrinar quina de les dues peces no encaixava en el puzle.
Aquesta contradicció va convertir Matusalem en una mena d'“impossible còsmic”. No era que l'estrella desafiés les lleis de la física, sinó que els marges d'error en la distància, la brillantor i la composició química no eren prou precisos. Petites desviacions en aquests paràmetres podien canviar l'edat final en milers de milions d'anys, així que el resultat no era tan sòlid com semblava al principi.
La clau va arribar amb el telescopi espacial Hubble, que va permetre mesurar amb molta més precisió la seva distància mitjançant paral·laxi. En afinar aquesta dada, també es van ajustar la brillantor real de l'estrella i els models interns que descriuen com evoluciona una subgegant com aquesta. Amb aquestes correccions, l'edat va començar a baixar a poc a poc fins a situar-se en un rang molt més coherent.
El 2013, l'equip de l'astrònom Howard Bond va publicar els resultats que van acabar de resoldre l'enigma. L'edat estimada de l'estrella va passar a ser d'uns 14.460 milions d'anys, amb un marge d'error que, en el seu límit inferior, ja encaixava dins de l'edat de l'univers. L'“impossible” deixava de ser-ho, però l'estrella encara era extremadament antiga, de les primeres formades després del Big Bang.
Matusalem pertany a l'anomenada Població II d'estrelles, formades quan l'univers encara tenia molt pocs elements pesants. És a dir, és una espècie de fòssil estel·lar: una estrella gairebé primitiva que es va crear quan la Via Làctia encara estava en les seves primeres etapes d'evolució. La seva composició, amb molt pocs “metalls”, és una de les pistes clau que delata la seva antiguitat.
Avui dia, l'estrella ja no es veu com una contradicció, sinó com una peça clau per entendre els primers moments del cosmos. El que va començar com un error de càlcul va acabar convertint-se en una de les millors proves per afinar els models sobre l'edat de l'univers i l'evolució de les primeres estrelles.