Res no surt gratis: clausurar les nuclears que encara funcionen a Catalunya costarà 3.000 llocs de treball i no només això, perquè pot causar també la ruïna a les comarques de les Terres de l'Ebre. S'acosta a Catalunya un desastre econòmic com el que viuen avui les conques mineres de Lleó, Astúries i Palència?
La publicació fa uns mesos en el BOE de l'acord que va liquidar el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears evidència que no hi haurà canvis en els plans de l'actual Govern, que planeja el tancament de totes les centrals que produeixen electricitat mitjançant aquesta tecnologia el 2035. Els últims anuncis de Sánchez, que adverteix l'oposició que la legislatura en curs serà llarga, no permeten vaticinar canvis. A Catalunya, si el pla de tancament que maneja|manipula el Govern s'executa, es perdran 3.000 llocs de treball que, a més, són en una de les zones amb menor renda de tot Catalunya: la zona sud.
Motors d'activitat
Més enllà del seu paper clau en el mix energètic en una Catalunya en la qual les renovables no avancen al mateix ritme que en la resta del país, les nuclears són motors econòmics. Així, i per atenuar l'impacte negatiu que tindran els tancaments a la zona, la Generalitat va activar al seu dia l'anomenat Fons de Transició Nuclear. Els dos reactors nuclears d'Ascó i el de Vandellòs van entrar en funcionament, respectivament, el 1984, el 1986 i el 1988. El Fons, creat l'any 2020 amb la Llei 5/2020, del 29 d'abril, té una dotació de 24 milions d'euros anuals i permet finançar accions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica a a les zones afectades pel futur tancament de les centrals. Els tancaments, considera la Generalitat, afectaran de manera directa les comarques del Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, que envolten, les centrals nuclears d'Ascó i Vandellós. De moment, no existeix per a la zona cap recanvi i, d'aquí a 2035, sembla difícil que s'instal·li a la zona res que pugui generar un volum de riquesa similar. Des d'Econuclears, associació que defensa el manteniment de les centrals nuclears en el mix energètic, s'avança que el tancament comportarà, a més, problemes certs de garantia de subministrament. Si les renovables no ofereixen continuïtat a la producció i els sistemes d'emmagatzematge d'energia no es multipliquen, només quedarà una alternativa: més centrals de gas. Què suposa això? Canviar una indústria, la nuclear, que genera ocupació de qualitat i ben remunerada i produeix energia sense emetre CO2 a l'atmosfera per sistemes de generació d'energia amb un combustible fòssil que, si bé és cert que contamina menys que el carbó i el gas, s'ha d'importar.
Tancaments el 2030 i el 2031
La previsió de tancament per part del Consell de Seguretat Nuclear d'aquestes instal·lacions està fixada per a 2030 i el 2031. Fins aleshores, el desafiament per a la Generalitat (i per a la zona) és identificar alternatives que puguin suplir els 3.000 llocs de treball que es perdran. Mentrestant, la UE reitera una vegada i altra que la producció d'energia en centrals nuclears és un sistema sostenible i països com Polònia, França, Japó, Estats Units, la Xina i fins i tot Brasil confirmen que mantindran les seves centrals nuclears o a construir-ne altres de noves de tipus compacte, que són molt més barates i eficients.