El 29 de juny de 2007 Apple va fer un dels passos més importants de la seva història: l'iPhone sortia al mercat més de 6 mesos després de ser presentat el 9 de gener d'aquell mateix any. Quan es van complir 15 anys de la seva presentació repassem tots els iPhone llançats i ara hem decidit recopilar algunes de les reaccions que van tenir els usuaris i experts a l'iPhone original.
Un iPod, un telèfon i un dispositiu per comunicar-nos a Internet. Un iPod, un telèfon... ho esteu entenent? Això no són tres dispositius separats. És un sol dispositiu. I l'hem anomenat iPhone.
15 anys d'una revolució, que no tots van saber veure
El 29 de juny de 2007 l'iPhone original va sortir a la venda als EUA, va ser el primer model d'iPhone i no va sortir a tot el món. El preu partia dels 499 i 599 dòlars, depenent de si optaves per la versió de 4 GB o 8 GB. Consguir-lo fora dels Estats Units no va ser gens senzill, per això és ara un dispositiu molt apreciat.
Eixe primer iPhone era molt especial en molts sentits, però també tenia moltes mancances. Només estava disponible amb certes companyies telefòniques, no es podien instal·lar apps perquè l'App Store no va arribar fins l'any següent amb iOS 2, no tenia connectivitat 3G, no hi havia càmera davantera, la càmera del darrere no podia gravar vídeo i la bateria amb prou feines durava un dia.
Steve Jobs presentant l'iPhone original
Tanmateix, va suposar un canvi enorme de concepte. A partir de l'iPhone original, els dispositius mòbils van deixar de ser com eren per passar a imitar el concepte del dispositiu d'Apple. Una revolució que va començar fa 15 anys.
Les reaccions en el seu moment, especialment de la competència, no van ser en la seva majoria encertades. Mentre que marques com Samsung o Google se'n van adonar ràpidament, i van canviar els seus dissenys i sistemes operatius cap a alguna cosa similar a l'iPhone, els líders del moment no van saber veure la revolució que s'estava produint.
Nokia, líder del mercat, va mantenir el seu full de ruta i va trigar més d'un any a llançar el seu primer smartphone tàctil, que per cert es va estrenar a Espanya. Microsoft, que tenia un gran domini dels smartphones empresarials, es va riure de l'iPhone assegurant que Apple mai tindria una quota de mercat significativa amb l'iPhone. Passats uns anys, Windows ha deixat d'estar disponible a les plataformes mòbils.
I molts usuaris tampoc van rebre el dispositiu amb gaire entusiasme, revisant opinions de diferents webs tecnològiques que van cobrir la notícia, ens podem trobar amb comentaris com els següents:
"Pel que sembla, ningú s'adona del mal que és una pantalla tàctil en un telèfon. Preveig alguns problemes força evidents i molt importants aquí. Em quedaré amb el meu Samsung A707, gràcies".
"Botons en una pantalla tàctil? Mala idea. Això mai funcionarà".
"No m'impressiona l'iPhone. Com a usuari de PDA i usuari de Windows Mobile, aquesta cosa no té res que el meu telèfon no tingui. Segur que és bo per al que va ser dissenyat, un telèfon que entreté i parla... a part d'això, no li veig gaire potencial. Com dimonis suposo que posaré cites al telèfon sense llapis ni teclat?!"
"Això no funciona Stevie, a la gent no li agrada escriure sense tocar, és un fet simple, això no és un telèfon, és un mac pda wow yippie... Vull dir que es veu bonic, però no és una cosa que prevegi com el proper iPod de la indústria telefònica..."
Per descomptat, no tot van ser comentaris negatius d'usuaris que no van saber veure que el futur arribava aquell dia, altres van rebre l'iPhone amb els braços oberts:
"Hola món! Benvingut al futur!"
"Gràcies... ara tots els meus diners van camí d'Apple".
S'estima que Apple va vendre 1,9 milions d'iPhones el 2007, malgrat que l'iPhone va arribar a finals de juny, sens dubte són xifres de vendes espectaculars per a un dispositiu que costava gairebé el doble que els seus rivals, encara que fos clarament un dispositiu superior.
L'iPhone original va ser descontinuat el 15 de juliol de 2008, quan l'iPhone 3G es va llançar al mercat. Tanmateix, encara segueix molt viu i els fans d'Apple i col·leccionistes el veuen amb un bé molt preuat.