Si ens fiem en la seva definició canònica, un meme seria la unitat de coneixement més petita que un individu pugui transmetre a un altre o que una generació pugui llegar a la següent. Hi ha, de fet, fins a una ciència que estudia aquestes unitats i es diu memètica. Els memes, segons aquesta ciència, són idees, creences o patrons de comportament que passen d'uns individus a d'altres, nien en les ments i, com a idees, evolucionen. La concepció de la memètica parteix d'una analogia amb l'evolució darwiniana i suposa que guanyar és romandre i només guanyen les idees més fortes i que millor s'adapten al context. A Internet, anomenem memes a creacions culturals mínimes en forma d'imatge, vídeo o text que es difonen molt de pressa i, també, nien en les ments dels individus i condicionen les seves percepcions. I sí, els memes són també una arma política i, a Ucraïna, fins i tot una arma militar, com tota propaganda.

Les xarxes socials, un altre camp de batalla

El meme és l'arma dels febles, perquè serveix per exposar davant de l'audiència –i gràcies a Internet i les xarxes socials tots som audiència durant tot el temps- les incongruències i errors dels discursos que posen en circulació els qui disposen del poder amb l'esperança de crear un estat d'opinió favorable als seus interessos. Normalment, els discursos les fallades dels quals són més susceptibles d'identificar-se i mostrar-se nus mitjançant un meme són aquells de tipus més envarat i grandiloqüent que realitzen mandataris, com és el cas de Vladimir Putin, que se saben qüestionats i en l'aler. En el seu cas, fins i tot hi ha una entitat (fictícia, clar) autodenominada North Atlantic Fellas Organization (NAFO) que s'ha constituït com, pràcticament, braç armat a Internet de la resistència ucraïnesa. No hi ha fallada, retrocés, patinada o derrota Russa que no sigui objecte de l'humor d'una organització que alguns consideren controlada per l'OTAN i que, en realitat, no és més que una manera de combatre l'horror de la guerra amb un somriure i fer front a la propaganda russa. Tots els memes tenen un mateix protagonista: el shiba inu, que ha esdevingut un veritable símbol de resistència d'aquesta força de xoc que preocupa l'Estat Major Rus certament.

El poder de l'humor

L'humor, sempre, evidencia contradiccions i, per això, és una arma clau per fer front a enemics que et superen en número, poder i recursos. Quan es comunica des d'una posició de poder, es tendeix a solemnitzar en excés i a fer-ho, a més de forma displicent, prefabricada i amb certa supèrbia que, ben manipulada, es pot convertir en un bumerang que impacta contra qui ha emès el missatge original. Li va passar, per exemple, a Pedro Sánchez fa no res amb el seu fallit intent d'apropar-se al ciutadà corrent amb un acte prefabricat en el qual un grup de presumptes ciutadans anònims li anaven, lliurement, a preguntar el que van voler. El resultat ho vam poder veure tots i els mems, també. Conseqüència? Un dany, no sabem si irreversible, però si notable per a la imatge d'un mandatari que sap camina sobre terreny poc ferm. A Donald Trump, protagonista fins i tot d'un canal de YouTube en el qual se'l feia versionar clàssics del heavy metal, els mems li van fer moltíssim mal i què dir de Mariano Rajoy, Nicolas Sarkozy o, últimament, el ja rei Carles III.

Els memes, si es treballen com cal, poden arribar a ser completament destructiu per a la imatge d'un líder i aconseguir que ni tan sols la més cara de les campanya de promoció que es pugui imaginar arribi a guarir el mal que una seguit de bromes ben parides poden arribar a fer. En el cas d'Ucraïna i la NAFO, a més, permet combatre amb un somriure a un sàtrapa com és Vladimir Putin.