Un equip internacional de biòlegs ha documentat a la Xina l'existència del primer caragol d'aigua dolça adaptat íntegrament a la vida troglòbia i a la foscor absoluta en ecosistemes aquàtics subterranis. La troballa, publicada recentment a la revista científica especialitzada Subterranean Biology, aporta dades inèdites sobre la complexa dinàmica biogeogràfica dels aqüífers kàrstics a l'est d'Àsia i posa en relleu l'elevat nivell de biodiversitat endèmica que encara alberguen les cavernes profundes del continent.
La nova espècie, batejada amb el nom científic d'Erhaia dijiang, exhibeix adaptacions evolutives extremes desenvolupades per sobreviure en entorns continentals desproveïts de radiació solar. Com passa en altres organismes cecs de cova, aquest gasteròpode ha experimentat una regressió ocular completa, fenomen conegut com a anoftàlmia, acompanyada d'una pèrdua total de pigmentació corporal. El seu cos delicat queda protegit per una closca cònica d'aparença translúcida i es recolza en uns tentacles inusualment allargats que actuen com a òrgans sensorials primaris per explorar el substrat rocós.
Denominació mitològica, microhàbitat i estat de conservació
L'absència total d'estructures facials i oculars va motivar els investigadors a anomenar l'espècie en honor a Di Jiang, una deïtat protectora desproveïda de rostre pertanyent al text clàssic de la mitologia xinesa Shan Hai Jing (Clàssic de les muntanyes i els mars). Durant els assajos comportamentals de laboratori, els espècimens capturats van mostrar un marcat comportament de fotofòbia severa, reaccionant immediatament davant de qualsevol exposició a llum artificial mitjançant un replegament apressat cap a les esquerdes i intersticis de les roques. Des del punt de vista geogràfic, l'espècie va ser localitzada en una caverna situada a 2.062 metres d'altitud, fixant la cota més alta registrada fins avui per a un integrant de la família Erhaiidae.
En aquest refugi subterrani, el mol·lusc habita entre llits de grava i microesquerdes rocoses en corrents d'aigua, amb profunditats inferiors a un metre, i amb una temperatura constant pròxima als 20 °C. Les observacions de camp van permetre constatar que la seva dieta es basa en la ingesta de diatomees, algues microscòpiques que proliferen adherides a la matriu mineral. No obstant això, les prospeccions inicials iniciades l'agost de 2025 van revelar una densitat poblacional críticament reduïda, amb només tres exemplars adults vius i una closca buida localitzats a la cavitat, sense evidències d'exemplars juvenils.
Aquesta extrema fragilitat demogràfica ha portat la comunitat científica a urgir una catalogació de protecció prioritària per evitar l'extinció imminent d'aquesta espècie endèmica. El descobriment d'Erhaia dijiang subratlla la urgència de catalogar i protegir la fauna kàrstica en sistemes aqüífers d'alta muntanya davant l'alteració dels seus microhàbitats. Un descobriment que, sens dubte, deixa un gran avenç en la comprensió de l'ecosistema subterrani en aquest lloc del món.