Els centres de dades són voraços consumidors d'energia i aigua i, per això, la Unió Europea planeja establir una regulació específica per a aquests equipaments en els quals es fixaran una sèrie d'obligacions per als quals s'ubiquin en territori comunitari. Quines conseqüències pot tenir aquesta mesura?
La postura oficialista
Des de la UE es qualifica com "un gran pas en matèria regulació" la mesura que es planteja i que es concretarà aquesta tardor. El que pretenen (entre altres normes) és obligar els propietaris d'aquests equipaments a presentar regularment "informes detallant el consum d'aigua i energia", així com, destaquen també, "les mesures que estan prenent per reduir-lo". La normativa que prepara la UE per als centres de dades forma part, expliquen, "d'un paquet normatiu més ampli l'objectiu últim del qual és reduir el consum d'energia en un 11,7% entre 2020 i 2030". Els reguladors es fixen ara en els centres de dades perquè calculen que consumeixen entre el 2% i el 3% de tota l'energia utilitzada a la UE i donen per fet que l'IA generativa multiplicarà la demanda.
Conseqüències
Més enllà d'eventuals sancions que encara no s'han fet públiques per als propietaris que excedeixin certs límits de consum pendents de fixar o no acreditin mesures de reducció de la demanda energètica de les seves instal·lacions que la UE considerarà suficients o no, el dubte que queda és el mateix que es vincula a les legislacions limitants que ja s'han aprovat per a l'IA i que s'hauran de respectar al territori de la UE: Què passarà si altres territoris en els quals l'aigua i l'energia sobren o costen menys de produir ofereixen millors condicions que les dels països que integren la UE? Projectes de reutilització d'antigues infraestructures com els que, per exemple, impulsa Hunosa o desenvolupaments com el de Meta a Talavera deixaran de tenir interès per als inversors i països com el Regne Unit, Rússia, el Canadà, els Estats Units, l'Argentina o fins i tot l'Índia tornaran a guanyar una altra partida a la hiperregulada UE.