Ara mateix, pensa en la ubicació del router dins de la teva llar. Sigui quina sigui, potser podria ser millor. La qualitat de la connexió sense fil en una llar sol atribuir-se gairebé exclusivament a la tarifa contractada o a la potència de l'equip. Tanmateix, existeix un component físic i logístic que determina l'èxit de la nostra xarxa com és la ubicació del punt d'accés. Sovint, el lloc que triem sol ser el pitjor racó possible per a l'eficiència del nostre senyal.

El router sol lluitar contra més obstacles dels que veiem

Les ones Wi-Fi es propaguen de manera similar a les ones en un estany, però amb la particularitat que perden energia cada vegada que xoquen contra un objecte sòlid. Un dels errors més freqüents és amagar el router darrere del televisor perquè no trenqui la decoració del saló. Això és una fallada crítica, ja que els televisors moderns contenen grans plaques metàl·liques i components electrònics que actuen com un escut, absorbint i bloquejant el senyal abans que arribi a la resta de la casa.

De la mateixa manera, el confinament de l'equip en armaris, calaixos o prestatgeries tancades afegeix capes innecessàries d'obstrucció. Segons les guies d'optimització de xarxa, la regla d'or és mantenir el router a la vista. Si pots veure el dispositiu des d'on estàs assegut, és probable que el senyal sigui bo; si està ocult, estàs rebent només una fracció del rendiment pel qual pagues.

Una posició central i elevada

La ubicació del router és clau per aprofitar-ne el potencial

El Wi-Fi emet senyals en totes les direccions de manera omnidireccional. Per això, col·locar el router en una cantonada de la casa o prop d'una finestra és desaprofitar la meitat del seu potencial, ja que gran part de la cobertura acabarà literalment al carrer o a l'habitatge del veí, que tant de bo no pugui veure la contrasenya del WI-fi al seu iPhone. El punt ideal és sempre una ubicació central, en una zona diàfana com la sala d'estar o un passadís ampli.

Un altre factor determinant és l'altura. Atès que el senyal tendeix a viatjar cap avall i cap als costats, col·locar l'equip arran de terra és una estratègia ineficient. Les superfícies elevades, com una taula o un prestatge alt, permeten que les ones es propaguin amb menys interferències de mobles i objectes quotidians. A més, convé recordar que certs electrodomèstics, especialment els microones i telèfons sense fil antics que operen en la banda de 2,4 GHz, generen un soroll que pot congestionar el trànsit de dades.

No veure el router pot ser un mal senyal

De vegades, el disseny de la casa o la ubicació de la presa de fibra impedeixen col·locar el router en el lloc perfecte. En aquests casos, existeixen alternatives tècniques:

  • Ús de bandes: Canviar els dispositius a la freqüència de 5 GHz (o 6 GHz en equips moderns) pot reduir la interferència en entorns amb molts veïns.
  • Sistemes Mesh: Si hi ha diverses plantes o murs de càrrega molt gruixuts, els sistemes de xarxa en malla creen una xarxa unificada sense les pèrdues de velocitat dels repetidors tradicionals.
  • Orientació d'antenes: Si el router les té externes, col·locar-ne una en vertical i una altra en horitzontal pot millorar la recepció en dispositius amb diferents orientacions d'antena interna.

Optimitzar la xarxa Wi-Fi no sempre requereix gastar diners en nous dispositius, sinó entendre la naturalesa física del senyal. Un router amagat és, en la majoria dels casos, un router desaprofitat. Per això, buscar-li un tron al cor de l'habitatge és la forma més barata i efectiva d'esprémer cada megabit contractatHa