Una troballa recent al sud-oest de la Xina ha posat en dubte la nostra comprensió sobre els primers passos de l'evolució animal. A la província de Yunnan, un equip de científics ha desenterrat el que molts ja denominen un "món perdut". Es tracta de la Biota de Jiangchuan, un jaciment de fòssils que data d'entre 554 i 539 milions d'anys enrere.
El que fa que aquest descobriment sigui extraordinari no és només l'antiguitat de les peces, sinó el tipus d'organismes trobats: criatures complexes que, segons la cronologia tradicional, no haurien d'haver aparegut fins a milions d'anys després.
Un ecosistema ancestral
Aquest ecosistema del període Ediacàric presenta una diversitat que es considerava exclusiva de la posterior "explosió cambriana". Entre les troballes més destacades hi ha:
-
Parents de vertebrats: s'han identificat els que podrien ser els ancestres més antics dels deuteròstoms, el grup que inclou des de peixos fins a éssers humans.
-
Estructures avançades: organismes amb cossos en forma d'U i tentacles dissenyats per capturar aliment, una especialització que es creia molt més moderna.
-
Precursors d'equinoderms: fòssils vinculats a les estrelles de mar i cogombres de mar que ja estaven plenament desenvolupats en una època en què s'esperava trobar formes de vida molt més rudimentàries.
La presència d'aquests animals complexos en l'Ediacàric suggereix que les arrels de l'arbre de la vida són molt més profundes i antigues del que indicaven els llibres de text. Com assenyala la doctora Frankie Dunn, del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford, el fet de trobar aquests exemplars implica que altres grups, com els cordats, també devien existir en aquell moment, a pesar que encara no n'hàgim trobat les restes.
Aquest jaciment no només aporta noms nous al catàleg biològic, sinó que demostra que molts grups animals principals ja estaven establerts i funcionant abans que comencés el Període Cambrià. L'evolució, pel que sembla, va fer un salt gegant molt abans del que s'havia previst.
Aquest descobriment demostra que la biodiversitat del nostre planeta sempre ha anat un pas per davant de la nostra capacitat per documentar-la. A partir d'ara, la ciència té la tasca de reescriure els capítols inicials de la zoologia per donar cabuda a aquests éssers, que han desafiat tota lògica temporal.