Fa aproximadament 4.500 anys, quan els antics egipcis construïen les grans piràmides, una embarcació comercial navegava per les aigües del Mediterrani oriental transportant mercaderies en grans recipients de ceràmica. El seu viatge va acabar davant la costa de l'actual Turquia, on part del carregament va quedar atrapat entre les roques del fons marí.
Les restes trobades prop de Kekova, a l'oest d'Antalya, podrien correspondre al naufragi més antic descobert fins ara. Els arqueòlegs calculen provisionalment que el vaixell es va enfonsar entre els anys 2700 i 2400 aC, una antiguitat que superaria la del conegut naufragi de Dokos, a Grècia, datat fa aproximadament 4.200 anys.
El jaciment va ser descobert el 2024 per un equip dirigit per Hakan Öniz, de la Universitat d'Akdeniz. Tot i que la fusta de l'embarcació ha desaparegut, els seus recipients de ceràmica ofereixen pistes sobre l'època en què va navegar i les mercaderies que va poder transportar. La troballa podria ajudar a reconstruir les connexions comercials que existien entre diferents regions del Mediterrani durant la primera edat del bronze.
Un vaixell de l'edat del bronze que va desaparèixer davant Turquia
El jaciment es troba en aigües poc profundes de la costa de Kekova, una regió coneguda per l'abundància de restes arqueològiques submarines. Els objectes van aparèixer dispersos sobre un pendent rocós situat entre dues illes, on van romandre durant mil·lennis exposats a les condicions del fons marí.
Hakan Öniz feia dècades que investigava naufragis en aquesta part del Mediterrani quan, seguint indicacions de navegants locals, va localitzar les restes del carregament. Del vaixell no es conserva una estructura de fusta recognoscible, però nombrosos recipients van romandre atrapats entre les roques i van ser recuperats durant els treballs d'excavació.
Una de les explicacions que manegen els investigadors és que la tripulació va intentar refugiar-se en una zona protegida durant una tempesta. L'embarcació va poder xocar contra les roques i perdre part del seu carregament, tot i que encara no es coneix amb certesa què va provocar l'accident ni quin era el seu destí.
L'antiguitat proposada converteix el descobriment en un candidat especialment important per a l'arqueologia naval. Fins ara, un dels principals referents per estudiar els naufragis de l'edat del bronze era el vaixell de Dokos, trobat davant les costes de Grècia i datat aproximadament fa 4.200 anys.
Si les anàlisis confirmen la cronologia de Kekova, el nou jaciment podria avançar diversos segles els indicis arqueològics d'una embarcació comercial enfonsada al Mediterrani. No obstant això, els investigadors reconeixen que la data encara està en estudi i que els resultats definitius podrien situar-lo una mica abans o després del període inicialment proposat.
L'arqueologia submarina ha demostrat que fins i tot un carregament fragmentat pot aportar informació sobre vaixells desapareguts. Al Mediterrani, per exemple, l'anàlisi de les àmfores d'un naufragi romà a les illes Formigues va permetre identificar restes de resina, una pista sobre els materials utilitzats per transportar i conservar productes en l'Antiguitat.
Les gerres de ceràmica són la principal pista sobre la seva antiguitat
L'absència del casc dificulta datar directament l'embarcació. Per això, els investigadors han centrat bona part del seu treball en la ceràmica recuperada, les formes i tècniques de fabricació de la qual permeten establir comparacions amb peces trobades en altres jaciments.
Entre els objectes apareixen grans recipients de cos ovalat, base plana i dues nanses. Alguns presenten una franja horitzontal d'argila en relleu al voltant de la seva part més ampla, una característica que permet relacionar-los amb determinats tipus de gerres utilitzades al Mediterrani oriental durant l'edat del bronze.
L'arqueòloga Karin Sowada, especialitzada en l'estudi de les relacions entre l'antic Egipte i els seus veïns, va participar en l'anàlisi d'aquests materials. Les semblances amb recipients coneguts van portar l'equip a proposar una datació entre 2700 i 2400 aC, tot i que encara s'estan avaluant altres possibilitats cronològiques.
La ceràmica és especialment útil per a estudiar societats antigues perquè les seves característiques van canviar al llarg del temps. La forma dels recipients, els materials emprats i els mètodes de fabricació poden ajudar a identificar la seva procedència i el període en què van ser utilitzats, fins i tot quan només es conserven fragments.
Els investigadors creuen que algunes de les vaixelles, o almenys l'argila utilitzada per a fabricar-les, podrien procedir de la vall central del Jordà. Si es confirmés, seria una pista important sobre l'origen d'una part de les mercaderies, encara que no demostraria per si sola que el vaixell hagués iniciat allà el seu recorregut.
També s'han identificat residus visibles en alguns recipients. Encara no s'ha determinat la seva composició, però podrien correspondre a productes habituals en el comerç de l'època, com oli, vi o resines vegetals. Les anàlisis químiques pendents seran necessàries per a comprovar què contenien realment les vaixelles.
La possibilitat que el carregament procedís de diversos llocs tampoc està descartada. El vaixell va poder haver recollit mercaderies en diferents ports abans d'arribar a la costa d'Anatòlia, una hipòtesi compatible amb les xarxes d'intercanvi conegudes en el Mediterrani oriental, si bé encara no pot reconstruir-se una ruta concreta.
La troballa pot revelar com comerciaven les primeres civilitzacions
El naufragi pertany a un període del qual es conserven moltes menys evidències marítimes que d'èpoques posteriors. Durant el tercer mil·lenni abans de Crist ja existien intercanvis entre Egipte, el Llevant mediterrani i altres regions, però encara queden importants preguntes sobre els recorreguts dels vaixells i l'organització d'aquelles xarxes comercials.
L'antic Egipte exercia un paper destacat en aquests contactes. Durant l'època de les grans piràmides, els seus governants obtenien de l'exterior materials com fusta de cedre, metalls, resines, plata i pedres semiprecioses que no estaven disponibles en quantitats suficients dins del seu territori.
Un dels principals centres d'intercanvi era Biblos, a la costa de l'actual Líban. Des d'allí circulaven mercaderies cap a Egipte i altres zones del Mediterrani, encara que resulta difícil determinar si els productes viatjaven directament entre els seus llocs d'origen i destí o passaven per diferents intermediaris.
La importància de les rutes aquàtiques també s'aprecia en el mateix territori egipci. Les investigacions sobre un antic braç del Nil que va poder facilitar el transport de materials utilitzats en la construcció de les piràmides mostren fins a quin punt els rius i les vies navegables resultaven fonamentals per moure mercaderies i persones.
Al Mediterrani, aquests intercanvis podien abastar distàncies considerables. Les anàlisis d'objectes de plata trobats en contextos egipcis del voltant de l'any 2600 aC, per exemple, apunten a materials procedents de les mines de Laurion, prop de l'actual Atenes.
Això no significa necessàriament que els vaixells egipcis realitzessin tot el recorregut. Les mercaderies podien passar per diferents embarcacions i ports abans d'arribar al seu destí, i el naufragi de Kekova podria representar un dels enllaços d'aquest sistema de distribució.
La seva importància també rau en el poc que es coneix de les embarcacions comercials d'aquell període. La fusta sol desaparèixer amb el pas dels segles, mentre que els recipients de ceràmica poden conservar-se durant mil·lennis, oferint informació sobre les mercaderies i els contactes entre comunitats.
En altres llocs del Mediterrani, el descobriment d'un vaixell del segle XV sota l'antic Mercat del Peix de Barcelona ha permès estudiar tècniques de navegació i construcció naval d'una època molt més recent. L'interès de Kekova és que podria aportar informació sobre un període del qual amb prou feines es conserven restes directes del transport marítim.
Els arqueòlegs encara han de completar l'estudi de la ceràmica, analitzar els residus i publicar les seves conclusions en una revista científica revisada per parells. Fins aleshores, la identificació com el naufragi més antic del món continua sent provisional, encara que la datació inicial el situa entre els candidats més antics coneguts.
Si es confirma, el carregament de Kekova permetrà investigar com circulaven les mercaderies pel Mediterrani quan les primeres grans civilitzacions mantenien contactes comercials a llarga distància. Els vasos recuperats podrien revelar d'on procedien alguns d'aquells productes i quin paper exercien les embarcacions que connectaven els ports de l'edat del bronze.