La Lluna és el pròxim escenari a conquerir per la robòtica. La superfície lunar és un entorn hostil, assotat per radiació i micrometeorits que viatgen a velocitats extremes, cosa que obliga a buscar refugi en el seu entorn. Per conquerir aquests espais inexplorats, la NASA està apostant per un trio robòtic capaç de avaluar les condicions del subsòl lunar, abans que els primers colons instal·lin les seves llars en ell.

El trio d'avantguarda: SherpaTT, Coyote III i LUVMI-X

L'exploració i reconeixement del territori són la clau per a una colonització segura. Aquests llocs ofereixen una protecció natural contra els impactes i els canvis tèrmics, però les seves entrades són abruptes i perilloses per a un ésser humà. Aquí és on entra en joc l'equip col·laboratiu format per tres robots especialitzats, cadascun amb una missió crítica:

  • LUVMI-X (El cartògraf i pioner): la seva funció principal és el reconeixement inicial. S'encarrega de mapejar el terreny exterior i planificar les rutes més segures per als seus companys. A més, transporta un cub de càrrega útil ple de sensors que llança a l'interior de la cova per obtenir les primeres dades ambientals sense necessitat de baixar encara.
  • SherpaTT (El suport logístic): actua com la unitat de suport i ancoratge. El seu disseny robust està pensat per facilitar maniobres complexes, com el descens en ràpel, servint de base estable perquè altres dispositius puguin introduir-se en les profunditats del túnel.
  • Coyote III (L'explorador del subsòl): és el rover encarregat de la incursió directa. Gràcies al seu georradar i sistemes de mobilitat millorats, s'endinsa en la foscor dels tubs de lava per crear mapes detallats de l'estructura interna i verificar si l'espai és habitable.

Un vídeo publicat al canal de YouTube German Centre d'Investigació per a la Intel·ligència Artificial mostra SherpaTT, Coyote III i LUVMI-X en acció

Una missió en quatre etapes

L'estratègia dissenyada per l'agència espacial no és aleatòria, sinó un procés per fases que garanteix l'èxit. Tot comença amb LUVMI-X analitzant l'entrada de la cavitat. Una vegada identificada la zona d'accés, es desplega la tecnologia de sensors per avaluar l'aire (si n'hi hagués en forma de gasos atrapats), la temperatura i l'estabilitat.

Posteriorment, entra en acció la col·laboració autònoma. Un dels grans avantatges d'aquest trio és que han estat dissenyats per treballar sense intervenció humana constant. De fet, proves realitzades en entorns similars a la Lluna, com l'illa volcànica de Lanzarote, han demostrat que aquests robots poden coordinar-se per si mateixos per superar obstacles geològics que aturarien qualsevol equip convencional.

Per què tant esforç?

La raó d'aquest esforç tècnic rau en la supervivència. La NASA estima que els micrometeorits impacten la Lluna a uns 70 quilòmetres per segon, una velocitat que destruiria qualsevol estructura superficial amb el temps. Utilitzar els tubs de lava com a escut natural no és només una idea brillant, sinó una necessitat per als plans de construcció d'habitatges previstos per al 2040.

La tecnologia com a aliada

L'èxit de la futura colonització lunar depèn d'una simbiosi perfecta entre la robòtica avançada i la tecnologia de consum que utilitzem diàriament. Mentre el trio compost pels tres robots s'encarrega de les tasques crítiques i perilloses d'exploració en els tubs de lava, la NASA busca humanitzar aquestes missions permetent que els astronautes utilitzin eines familiars per documentar la seva estada.

De fet, aquesta integració tecnològica és tan profunda que fins i tot s'ha confirmat que la NASA permetrà als astronautes de la missió Artemis II portar-lo.

L'exploració de la Lluna s'ha convertit en un desafiament d'enginyeria i habitabilitat. La incursió d'aquests robots redueix el risc per als astronautes, mentre s'obre pas per al següent gran objectiu: Mart. Si SherpaTT, Coyote III i LUVMI-X, asseguren la nostra llar a la Lluna, el camí cap a la resta del sistema solar estarà un pas més a prop.