Una empresa ha reprès una idea sorgida en la dècada dels noranta, segons la qual és possible "vendre llum solar sota demanda". Aquesta setmana, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels Estats Units va aprovar el llançament d'Eärendil-1, el primer satèl·lit de l'empresa emergent californiana Reflect Orbital.
L'autorització actual preveu únicament un satèl·lit experimental. En aquesta primera fase, Reflect Orbital busca demostrar que és factible captar la llum del Sol a l'espai exterior i rebotar-la cap a punts específics de la Terra on ja és de nit.
Un mirall de 18 metres i milers de dòlars l'hora
L'Eärendil-1, el nom del qual s'inspira en un llegendari marí de la mitologia de J.R.R. Tolkien, volarà en una òrbita de 625 km d'altura i desplegarà un mirall ultrafí de 18 per 18 metres. Aquestes dimensions li permetran il·luminar un cercle d'aproximadament 5 quilòmetres de diàmetre a la superfície durant períodes acotats.
Reflect Orbital té previst realitzar el llançament de prova durant el pròxim semestre. Si es concreta amb èxit, l'empresa projecta llançar més de 1.000 satèl·lits per al 2028 i fins a 50.000 miralls cap al 2035.
El pla de l'empresa emergent rescata la idea central del projecte Znamya, llançat per l'agència espacial russa Roscosmos el 1993. El febrer d'aquell any, Rússia va desplegar un mirall gegant a l'espai per redirigir raigs solars a la Terra; tot i que la prova inicial va demostrar que era tècnicament possible, els desafiaments d'escalabilitat i costos van marcar la seva fi.
Reflect Orbital promociona el seu projecte com una solució logística clau per a situacions d'emergència, cosa que permet il·luminar zones afectades per terratrèmols, inundacions o apagades sense dependre de generadors locals. També proposa el seu ús en obres de construcció nocturnes o per permetre que els parcs fotovoltaics continuïn generant energia elèctrica després de la posta de sol. En qualsevol escenari, el cost estimat per contractar aquesta "llum a demanda" rondarà els 5.000 dòlars per hora.
L'efecte de privatitzar la foscor
Malgrat els beneficis que exalten els seus creadors, la comunitat científica adverteix sobre riscos que podrien alterar l'entorn natural. La nit no és només un període d'ombra, sinó un regulador biològic fonamental. Alterar la il·luminació natural des de l'espai podria provocar pertorbacions severes en els ritmes circadiaris de la fauna nocturna, les rutes migratòries dels ocells i l'equilibri dels ecosistemes locals.
El temor s'estén de la mateixa manera entre els astrònoms. La presència d'una constel·lació massiva amb desenes de milers de miralls amenaçaria l'observació astronòmica des de la Terra, arruïnant les imatges de l'espai profund a causa de la brillantor artificial constant.
A això se suma l'inici d'un debat ètic i legal inèdit sobre la propietat de la nit, la sobirania de l'espai aeri i la regulació de la llum orbital. Si bé Eärendil-1 representa una proesa d'enginyeria comercial, la iniciativa ens força a reflexionar sobre el límit entre la innovació energètica i la necessitat de preservar la foscor natural del planeta.