Tots estem convençuts que Mart és la pròxima frontera; però, potser, visitar el planeta vermell no sigui tan bona idea com sembla. Mentre que la NASA promet trepitjar la superfície de Mart abans de 2050 i Elon Musk, sempre més atrevit, creu que podem tenir astronautes fent salts per Mart en uns deu anys, altres científics adverteixen que, potser, hi ha altres opcions. Un d'ells és Noam Izenberg, doctor del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat John Hopkins.
I Venus?
Izenberg considera que, abans de visitar Mart, seria bona idea conèixer sobre Venus. Per què? Doncs perquè s'arriba abans: en dependre la distància de l'òrbita de cada planeta, resulta que Mart es troba en una forquilla que va dels 38.2 milions de quilòmetres als 261 i Venus en una altra que aniria des dels 54.6 fins als 401,4. O sigui, que Mart és el planeta més proper a la Terra, però no sempre. Izenberg i el seu equip calculen que tardaríem un any a arribar a Venus i recorden que a anar i tornar a Mart es tarden tres. A més, Venus pot no ser una destinació final i la missió pot plantejar-se com una escala prèvia que, a més, permetria estalviar combustible, ja que s'aprofitaria la gravetat de Venus per viatjar d'un planeta a l'altre. Amb tot, de moment, no hi ha naus pensades per viatjar a Venus, un planeta la conquesta del qual pot plantejar-se també com una missió aïllada.
Què ens espera allà?
Caminar sobre Venus, d'entrada, seria impossible perquè les seves condicions atmosfèriques, de pressió i de temperatura acabarien amb qualsevol ésser humà. El que es planteja és sobrevolar la superfície i desplegar sondes i rovers per inspeccionar-la i descobrir com pot ser que un planeta similar a la Terra en mida, massa i distància al sol pugui haver-se convertit en un món tan hostil. De moment, la NASA sembla fins a tenir un pla per a Venus: una base que flotaria entre els núvols sulfúrics del planeta i que té fins a nom: HAVOC o, si es prefereix (High Altitude Venus Operational Concept. Un altre dia els n'expliquem més.