Que a la Xina ens porten la davantera en moltes coses és indubtable. I ara, a més, van pel camí d'avançar-nos en una que preocupa especialment tothom que té infants a càrrec: l'addicció al mòbil, que es calcula que afecta un 21% dels menors de l'Estat. A la Xina han impulsat una normativa que indica quant de temps al dia poden passar connectats al mòbil els menors.
Franges d'edat
Els xinesos distingeixen entre menors de 3 anys, nens d'entre 3 i 8 anys, infants d'entre 8 i 12, adolescents d'entre 12 i 16 i joves d'entre 16 i 18. Els menors de 8 no poden utilitzar el mòbil durant més de 40 minuts diaris, els qui tinguin entre 8 i 16 anys el podran fer servir una hora, i els joves d'entre 16 i 18, dues hores. Les franges d'edat (per això n'hi ha cinc) serviran perquè s'identifiquin els continguts a què cada grup té accés.
I a l'Estat?
A l'estat espanyol no hi ha normatives semblants, ni sembla que —vist el valor gairebé suprem que es dona a la llibertat personal— puguin arribar a plantejar-se. Aquí es fia tot als pares, que tenen a les seves mans eines per bloquejar l'accés a segons quins continguts, i també poden, si ho consideren oportú, fixar de comú acord amb els menors (o per l'article 33, que de moment no hi ha jurisprudència en contra de les limitacions d'ús del mòbil decidides perquè sí, encara que tot pot passar) un temps màxim d'ús diari. A la Xina han anat més enllà i fins i tot hi haurà avisos perquè el menor usuari del mòbil faci descansos cada mitja hora. Amb tot, i com en tantes altres coses, en l'equilibri hi ha la virtut: si els menors espanyols són addictes al mòbil és perquè els pares, més sovint del que es reconeix, prefereixen tenir-los amorrats a una pantalla que entretenint-los amb el que sigui. Amb tot, la Generalitat va presentar fa ben poc un informe preocupant sobre continguts prohibits i menors.