El cometa interestel·lar 3I/ATLAS continua revelant detalls del seu passat a mesura que els científics analitzen les dades recollides durant el seu pas pel sistema solar. La seva composició ja havia cridat l'atenció dels astrònoms, però ara el telescopi espacial James Webb ha trobat una característica química que no s'havia observat en cap altre cometa amb tanta intensitat.
Un equip d'investigadors ha descobert que el metà de 3I/ATLAS conté una proporció de deuteri, una forma més pesada de l'hidrogen, molt superior a la registrada en altres objectes estudiats. Aquesta diferència podria explicar com eren les condicions del lloc on es van formar els seus gels, possiblement en una regió extremament freda d'un altre sistema estel·lar.
La troballa es descriu en un estudi publicat a Nature Astronomy, elaborat per científics del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA i altres institucions internacionals. Els seus resultats permeten examinar una part de la història del cometa que fins ara romania oculta en les molècules que desprèn en acostar-se al Sol.
El James Webb troba una quantitat extraordinària d'hidrogen pesant en 3I/ATLAS
3I/ATLAS va ser descobert l'1 de juliol de 2025 mitjançant el sistema de telescopis ATLAS, a Xile. La seva trajectòria va confirmar que es tractava del tercer objecte interestel·lar conegut que travessava el nostre sistema solar, després d'Oumuamua i 2I/Borisov. Des de llavors, els astrònoms han intentat aprofitar la seva visita per estudiar materials procedents d'una altra regió de la galàxia.
L'interès científic pel cometa va començar fins i tot abans que es conegués la seva composició. La seva velocitat i la seva òrbita hiperbòlica indicaven que no estava lligat gravitatòriament al Sol, com passa amb els cometes habituals. Per això, la detecció d'aquest nou visitant interestel·lar avançant cap a l'interior del sistema solar va despertar ràpidament l'atenció de la comunitat astronòmica.
La nova investigació utilitza observacions realitzades els dies 22 i 23 de desembre de 2025, quan 3I/ATLAS es trobava en unes 2,4 unitats astronòmiques del Sol. Per analitzar-lo, els científics van emprar NIRSpec, l'instrument del James Webb que permet estudiar la llum infraroja i identificar les molècules presents en els gasos d'un objecte.
El telescopi va examinar la coma del cometa, l'embolcall de gas i pols que apareix quan la calor solar provoca la sublimació dels seus gels. Entre les substàncies detectades hi havia metà i una variant d'aquesta molècula en la qual un dels seus àtoms d'hidrogen ha estat substituït per deuteri.
El deuteri és un isòtop de l'hidrogen que conté un protó i un neutró en el seu nucli, mentre que l'hidrogen ordinari només té un protó. Aquesta petita diferència de massa permet utilitzar la proporció entre tots dos com una pista sobre les condicions en les quals es van formar determinades molècules.
En estudiar el metà de 3I/ATLAS, els investigadors van trobar una proporció de deuteri respecte a l'hidrogen ordinari del 3,18 %, amb un marge d'incertesa de 0,30 punts percentuals. És el valor més elevat registrat fins ara per al metà en les mesures disponibles d'objectes del sistema solar.
La comparació més reveladora és amb el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, que va ser estudiat de prop per la missió Rosetta de l'Agència Espacial Europea. En aquell objecte també s'havia identificat metà destarat, però la proporció d'hidrogen pesant era aproximadament 13 vegades menor.
Fins ara, 67P era l'únic altre cometa en el qual s'havia confirmat la presència d'aquesta variant del metà. Per tant, l'extraordinari no és que 3I/ATLAS contingui una molècula desconeguda, sinó la quantitat de deuteri que s'hi ha incorporat.
Les mesures tampoc permeten afirmar que tot el material del cometa tingui exactament aquesta composició. El resultat correspon al metà detectat en el seu embolcall gasós, encara que proporciona informació valuosa sobre els gels dels quals procedeix.
Una pista sobre un lloc de formació extremament fred
La quantitat de deuteri present en una molècula pot dependre de les condicions de l'entorn on es va formar. En regions de temperatures molt baixes, determinades reaccions químiques afavoreixen la incorporació d'aquest isòtop a compostos com el metà, deixant un senyal que pot conservar-se durant moltíssim temps.
Per això, els investigadors consideren que els gels de 3I/ATLAS podrien haver-se originat en una regió interestel·lar especialment freda, possiblement abans o durant les primeres etapes de formació d'un sistema planetari. El cometa hauria conservat part d'aquella composició fins i tot després d'abandonar el seu entorn d'origen.
L'estudi també planteja que aquesta regió va poder tenir una metal·licitat baixa. En astronomia, el terme s'utilitza per a descriure l'abundància d'elements més pesants que l'hidrogen i l'heli. Un ambient de baixa metal·licitat conté una proporció relativament petita d'aquests elements, cosa que influeix en els processos químics que tenen lloc durant la formació d'estrelles i planetes.
Un altre factor que podria haver intervingut és la radiació còsmica. Les partícules d'alta energia que travessen els núvols interestel·lars poden alterar les reaccions químiques del gas i la pols, afavorint la formació de determinades molècules i modificant les seves proporcions isotòpiques.
Els autors consideren que una combinació de temperatures molt reduïdes, baixa metal·licitat i elevada exposició a raigs còsmics podria ser compatible amb la composició observada. No obstant això, el resultat no permet identificar el sistema estel·lar del qual procedeix 3I/ATLAS ni reconstruir amb exactitud les condicions del seu naixement.
Hi ha una dificultat addicional: pràcticament no existeixen mesuraments directes de la proporció de deuteri en el metà d'altres regions estel·lars. Això impedeix comparar el resultat amb una col·lecció àmplia d'objectes formats fora del sistema solar.
Per a valorar si una proporció tan elevada era possible, l'equip va recórrer a observacions d'altres molècules, com el metanol i el formaldehid, en regions on estan naixent estrelles. Alguns d'aquests compostos presenten quantitats de deuteri que resulten compatibles amb l'observat en 3I/ATLAS.
Les dades recolzen la possibilitat que el cometa conservi materials originats en un entorn molt fred, però encara és necessari comprovar si els models químics poden reproduir una proporció tan elevada en el metà. Aquesta serà una de les qüestions que els investigadors hauran de resoldre per a interpretar millor el descobriment.

La composició de 3I/ATLAS pot ajudar-nos a comprendre altres sistemes planetaris
El metà no va ser l'única substància identificada durant les observacions del James Webb. Els científics també van trobar aigua, monòxid de carboni, metanol, età i formaldehid, una combinació que permet estudiar diferents aspectes de la composició del visitant interestel·lar.
El monòxid de carboni va destacar especialment per la seva abundància. Durant les observacions analitzades, la seva taxa de producció va ser aproximadament 3,6 vegades superior a la de l'aigua, una dada que ajuda a caracteritzar l'activitat del cometa mentre rep la calor del Sol.
El telescopi ja havia ofert resultats importants sobre aquest objecte. De fet, el James Webb havia detectat anteriorment metà i altres gasos poc habituals en 3I/ATLAS, però la nova investigació permet anar més enllà d'identificar les substàncies presents.
La diferència està en els isòtops. Dos cometes poden contenir metà i aigua, però això no significa que les seves molècules tinguin exactament la mateixa composició isotòpica. Aquestes variacions poden revelar que els seus materials es van formar en ambients diferents o que van experimentar processos químics diferents.
Els cometes resulten especialment útils per estudiar aquest tipus de processos perquè conserven gels i altres materials procedents d'etapes antigues de la formació planetària. En alguns casos, aquestes substàncies romanen protegides dins durant milers de milions d'anys, fins que l'objecte s'aproxima a una estrella i comença a alliberar gasos.
En el cas de 3I/ATLAS, els astrònoms tenen una oportunitat poc habitual: analitzar directament materials que es van formar fora del sistema solar sense enviar una nau a una altra estrella. El cometa ha portat amb si part d'aquesta informació i el James Webb pot examinar-la des d'una gran distància.
La NASA també ha utilitzat altres instruments per estudiar el visitant. Durant el seu recorregut, diverses sondes i telescopis de l'agència van obtenir imatges de 3I/ATLAS, cosa que va permetre seguir la seva evolució i reunir observacions complementàries sobre el seu comportament.
El nou estudi afegeix una peça important a aquest conjunt de dades. Les proporcions isotòpiques del metà ofereixen una referència per comprovar com es produeixen certes reaccions químiques a les regions fredes on neixen les estrelles i com aquests materials poden incorporar-se posteriorment a cometes i planetes.
Encara no sabem de quin sistema procedeix 3I/ATLAS ni quant de temps va passar viatjant per l'espai interestel·lar. Tampoc és clar quins processos concrets van originar la seva particular composició, encara que les noves mesures permeten posar a prova algunes de les explicacions proposades.
Quan el cometa abandoni el nostre entorn, els astrònoms ja no podran observar-lo amb la mateixa facilitat. Però l'elevada proporció de deuteri trobada en el seu metà continuarà sent una pista sobre les condicions en què es va formar, i una referència per estudiar altres visitants interestel·lars que puguin descobrir-se en el futur.